MIGUEL, MIQUÈL, MICHÈL i MIKÈL: Es miracle des 4 “Acadèmichs Baléàs” en 1

 

 

Don Miquel Garau, essent màxim responsable de s’intent de normativitzar -via una Acadèmi molt particular- sa llengo Balear, ha baratat des de que el conec, 3 o 4 vegades es seu nom propi, en sintonia amb ses mutacions des succesius i internacionals “congresos” que ha convocat o que no ha convocat. Que se tenga constància: Miguel, Miquel, Michèl i Mikèl.

Ès particularment coriós es cas des nom “Michèl”, ja que segons sa filosofia arcaitzant des “filòleg” (no ès per res filòleg), al fonema “K” (a final de paraula, i només a final de paraula) li correspón sa grafía “CH”. Aixó obeeix al protocol -no escrit, peró ben evident- de fer sa llengo balear lo més diferent possible des català normatiu. Però el bon Mikèl no va reparar en dues qüestions fonamentals:

1.- En es temps en que aquí s’escrivia sa grafía “CH” a final de paraula, tant a Catalunya com a València feien exactament lo mateix. Ès a dir, aquesta costum no obeeix a una característica pròpia des balear, sinó que és un arcaísme que ara sobra (llevat des toponims i es llinatges, que mai convé baratar).

2.- “Michel” representa una barbaritat se miri per on se miri. Sa regla anterior ho deixa clar. Si en un temps se consentia sa grafía “CH” era només a final de paraula, amb lo qual, es nom “Michèl” no representa fonèticament per res al nom “Miquel” (sa grafia “QU” correspón al fonema “K”). Quan l’homo se va entemer, en lloc de posar-se “Miquel”, va triar directament sa grafía que representa an es fonema, resultant d’aquí es nom que ara empra: “Mikèl”.

Amb aixó vull dir que donar difussió a qualcú que s’erigeix en màxima autoritat lingüística en virtut a una “Acadèmi de sa Llengo Baléà” que manca d’ “acadèmichs” i de tot rigor científic, que no compta amb cap consens dins el mon Balearista, i que només ell és capaç -ses poques vegades que no escriu en castellà, llengo en sa que també fa qualque errada ortogràfica”-, un Sr que ha baratat 3 o 4 vegades es seu pròpi nom pròpi en virtut de ses mutants regles de dita Acadèmia garaguista, no és sério ni representatiu des moviment balearista. Un exemple es s’article (he triat es títol, perquè ès bastant eloqüent) “¡Incultos!”, per en “Miguel Garàu Rosselló”, publicat an es “Diario La Razón” el 30 d’Agost de 2004, com moltes altres iniciatives no consultades amb es demés balearistes que fan que tengan a aquesta falsa Acadèmia com a representativa de lo que pensàm es balearistes que procuram tenir un poc de rigor científic i que mos negam a escriure segons unes normes de 1835, quan tothom escrivia a la puta (amb tots es respectes pes mestre Amengual). És com si la “Real Academia de La Lengua” renunciàs a sa normativa consensuada entre un munt de països i adoptàs sa gramàtica d’en Nebrija. Ès per aixó, i no per cap motiu personal, que sa C.E.B., tot i oferir un enllàç a dita “Acadèmi” d’en Garau i d’en Vanrell, no els hi fa costat, no accepta aquest model desfasat, arcaitzant i poc pràctic de normativització que proposen. Existeix un article, d’en Lluís Cerdó, titulat “Un Balear stàndard ès possible”. Convé llegiró, peró també convé sebre que, tot i no estar per escrit, el mon balearista ja empra aquest “Balear estàndard”, i dins ell no te cabuda cap texte de s’ “Acadèmi de sa Llengo Baléà”.


7 comentarios to “MIGUEL, MIQUÈL, MICHÈL i MIKÈL: Es miracle des 4 “Acadèmichs Baléàs” en 1”

  1. Realment, tot un personatge. Toni: tens llibres dedicats de gonelles xerecs, de gonelles bons i també, per lo que he vist, de catalanistes. Però tu no te desvies des teu camí. Al manco ets coherent i, a part de ses apreciacions que “poden esser” subjectives, dones informació amb noms, fetxes, editorials, etc.
    Continúa així.
    ¿I encara hi ha gent que qüalifica aquesta web de “parcialitat”?…
    No conec càs parescut.
    Salut.

  2. Damunt de tot, no facis cas a gent que mira d’escriure aquí amb una pretesa opinió objectiva i acaba amb sa consigna:
    “Visca Terra Lliure”
    Te record que aixó està tipificat al codig civil i se pot denunciar.
    Aquests se desacrediten a ells mateixos, i a la vegada, te donen raons per tenir unes bones estadístiques a sa teva Web, ja que rebs entrades de gent que volent-te fer mal, te fa molt de bé.

  3. Al manco, parlant des personatge objecte d’aquest article, i crec que estarem d’acord, en Mikèl Garau, maldement vagi errat, mai entonaria un crit d’ “Apologia al Terrorisme”.

  4. En Miquel Garau me produeix sentiments enfrontats (sense que malinterpreteu això de “sentiments”):
    1.- me fa ràbia que sa seva entrada a associacions culturals imposant sa seva forma d’escriure haja suposat la fí de dites associacions (ACMA o Acadèmi, per exemple).
    2.- es seu “garagués”, ès a dir, gramàtica inventada, idioma inventat, no ès més que agafar sa gramàtica de n’Amengual de 1835, fer-li 4 modificacions a l’atzar, i punt, ja tenim un idioma nou. Tots es cops que s’ha baratat es nom demostren un “niputaideisme” brutal.
    3.- i, per acabar, una cosa bona: va esser gràcies an ets apartats d’història des seu llibre “Nacionalismo Catalán. Una gran farsa” on vaig obrir ets ulls i vaig mudar de cantet i vaig passar a assumir posicions gonelles i vaig abandonar es catalanisme ensenyat a s’escola. Llàstima de s’apartat lingüístic de dit llibre, només ets apartats d’història farien d’ell un gran llibre.
    4.- ès gràcies a ell i 4 més d’abans de noltros que sa flama des balearisme-gonellisme rupturista ha romàs encesa.

  5. Gràcies Tomàs. En aquest punt 4ar no t’olvidis den Jaume Martorell, molt més activista i (gràcies a Deu) manco teòric. Veig que en Toni és s’unic que el reivindica en aquest Blog. Me consta que Miguel-Miquel-Michel-Mikel va tenir discusions amb en Martorell, que sovint anava als esperpents d’en Güêàú per fotre-li amb qualque pregunta enverinada. Es mallorquí d’en Martorell contenia qualque arcaisme, peró era més stàndard i modern que es d’en Garau, al que considerava un desproposit.

  6. ABANS ME CONSIDERABA “LUTXADÒ BALÉÀ” I ME VA FICAR A UN PARTIT POLÍTIC COM A DARRER DE LLISTA, SUPLENT, AMB S’ARGUMENT DE QUE ERA UN PARTIT QUE LLUITAVA PER SA NOSTRA LLENGO, I VA RESULTAR SER UN PARTIT FATXA. DESPRÉS VAIG FIRMAR QUALQUE CÀRREG COM ACADÈMCICH DE S’HISTÓRIA (EN GARAU TÉ MOLTES ACADÈMIS, TOTES BEN GÂRÈGÄRÁNÏÈS)… FINALMENT VAIG PERDRE SA CONFIANÇA AMB ELL I ME VAIG POSAR A ESTODIAR PES MEU COMTE, SEGUINT SES TÈSIS D’EN GONELLA I ES CRITERIS D’EN CERDÓ (QUE DESPRÉS VA DERIVAR A UNA IDEOLOGIA PARAANOICA, TORIES DE SA CONSPIRACIÓ, MANCA D’EDUCACIÓ, I FINALMENT, “DESAPARESCUT EN COMBATE”, COM ME CONTEN AMICS PERSONALS SEUS). PER JO, DES COLLONS D’UN PODEN PENJAR S’ALTRE.

  7. Un acadèmic que no té el graduat escolar i de professió policia nacional?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: