SA COVARDIA DES VALENTS MAULETS, COMDEMNATS PER SA JUSTICIA

 SA COVARDIA DES VALENTS MAULETS, COMDEMNATS PER SA JUSTICIA

 

A rel d’un reportatge fet “in situ” i el dia des fets (Judici contra es “Maulets”), haguent acridatant-me com a periodista, entrant a “La Sala”, haguent conversat tant com amb  membres des “Maulets” com per membres de sa part denunciant (una senyora des «Círcul» me va barretjar per no haver arribat a primera hora: jo lo que m’interssava era es final -massa médi de comunicació diguent lo mateix: “no por mucho madrugar..”, supós que eren es nirvis-), ets administratius des Jutjats, que a força d’insistir m’acabaren dispensar moltíssima informació (que mai va sortir a premsa) sobre aquest grupuscle anomenat “maulets”, amb es personal de seguritat, es secretari des jutjats, amb s’encantadora responsable de premsa des Jutjats i inclús membres de sa policia nacional que estaven allà per si un cas (converses ben sucoses), també vaig fer algunes fotografies demanant sempre permís i mostrant sa meva acreditació.

Segons havia anat la cosa, i haguent parlat amb ses parts principals, vaig donar per fet cap a on havia de tirar, irremediablement, sa sentència. En es seu dia no vaig complimentar aquella crònica amb sa noticia de sa resolució condenatòria per violència contra es “Maulets”. Ho faig avui, molt després, perquè…

            – Per Primera, no se pot consentir que cap acte de violència quedi simplement en es papers des Jutjats: sa gent té dret a sebre, i sobretot des d’un punt de vista diferent i que aporta qualque cosa més, com pens que fou aquella crònica.

           – Per segona, perquè ets interessats, que no me varen agrair res, se cuidaren ben bé de fer pública aquesta justa resolució deixant-me “Solo ante el Peligro” (per citar es títol d’una magnífica pel·lícula d’en Gary Cooper)

        – I PER TERCERA, perquè en aquesta situació d’un periodista freelance no recolzat per sa part guanyadora;  periodista que no comptava amb cap garantía d’un editor que el pogués defensar en es seu dret inalienable a s’informació, va rebre vàries amenaces, per via telefònica, a través de correus, i inclús a s’apartat d’opinions des seu Blog, que per ètica professional mai censura (si un cas, en ser ofensius o mal-parlats, se traslladen a un capítol de dit Blog perquè quedi constància i per si pertoca comunicar a ses autoritats sa violació de protocols d’Internet, coaccions o possibles atemptats contra el Honor, etc).

AQUESTA FOU SA CRÒNICA:

 https://miszelani.wordpress.com/2011/08/04/sinquietant-resultat-des-judici-contra-es-maulets/

 

Una de ses causes que aconsellaven precaució fou una convocatòria als jutjats per part d’un presumpte “Joan Font” (de qui ets administradors tenen localitzada s’IP i sa identitat des valent), que deia textualment:

“QUE SAPIGUEU QUE US ACAB DE DENUNCIAR A FISCALIA PER PENJAR IMATGES DE GENT SENSE EL SEU PERMÍS. ENS TROBAM ALS JUTJATS. JOAN FONT”

Ja conec bé es cost de voler dir sa veritat, que de vegades ofèn a alguns, i també es “farols” que se tiren alguns anant de justiciers. He esperat tot aquest temps qualque notificació de sa fiscalia o des Jutjats, però trob que ja he donat més temps que es prudencial com per a comprovar que això, o era un barroer intent de coacció, o (en es millors des casos) sa fiscalia mai va donar tràmit a una denúncia que mai se podia sostenir des d’un punt de vista legal.

Enhorabona al Círcul Balear per haver estat tant valent com per interposar denúncia, donar la cara i haver guanyat es Judici. I enhorabona a “Sa Justicia” per haver fet justicía i haver assegut precedent respecte a un grupuscle que des de feia molts d’anys, venia fent apologia de sa violència amb s’agravant des seu reconeixement, a través des seus medis propagandístics, de no reconèixer s’autoritat legislativa que emana de sa mateixa Constitució que els hi permet continuar com a “agrupació”. Tal vegada, en conseqüència amb sa sentència, amb ses lleis i amb es sentit comú, sa próxima passa serà dissoldre aquest grup (tan entranyablement vinculat a s’OCB) en raó de sa seva manifesta declaració de principis que assegura no tenir perquè acatar ses Lleis d’un Estat democràtic: Ni es de El Regne d’Espanya ni es de Sa República Francesa (allà també han fet qualque dolentia).

Enhorabona an en Jordi

~ por Admin en 25 febrero 2012.