Interessants articles d’en Mateu Cañellas i d’en Xesc Artigues

(Reproducció de 2 articles de Webs amigues)

 

OS DE PRESSEC.CAT

Mateu Cañellas *

S’actual situació d’agressió constant i permanent que pateixen sa llengua i sa cultura baleàriques ha arribat a un punt tan escandalós que ofèn sa tradició i s’història de sa nostra terra. Es pancatalanisme militant dur anys inventant-se una nova història de ses Illes Balears a sa seva conveniència per justificar s’integració en uns inexistents països catalans. Es darrer exemple que patim ès es domini catalanista punt.cat (www.palma.cat, http://www.mallorca.cat, http://www.uib.cat, http://www.illesbalears.cat) adoptat traïdorament per diverses institucions de ses nostres illes.

Aquesta manipulació cultural i històrica que sofrim dia a dia es ciutadans de ses Balears comença amb so nostro Estatut d’Autonomia de 1983 des des moment que en ell se diu que sa llengua pròpia de ses Balears ès sa llengua catalana. Aquesta simple afirmació va ser sa primera passa per s’integració de sa nostra terra en ets inventats i inexistents països catalans. Molta gent, creient que era necessari preservar s’unitat de sa llengua no ho va veure amb aquesta perspectiva, i aquí ès on hem arribat, a sa catalanització de sa nostra llengua, història, cultura i societat.

Com ès preceptiu en s’aplicació de qualsevol estàndar, s’imposició des model lingüístic barceloní rep un total finançament i recolzament institucional. Se va començar amb sa marginació absoluta de ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i sa seva substitució per ses de s’estàndar català. Un estàndar que s’ensenya a ses escoles i que no representa sa nostra llengua baleàrica. Es problemes que trobam es pares a l’hora d’explicar-ho an es nostros fills fa que no mos quedi altre remei que tractar sa llengua catalana com una llengua estrangera. Tenim com exemple es llibre de tercer de primària “Coneixement del medi” (Illes Balears) de s’editorial Anaya on s’afirma que es nucli de sa Terra ès com un “os de préssec” en lloc d’un “pinyol de melicotò”. Qué li puc dir an es meu fill? Idò res més que aixó: “apren’t-ho així com diu es llibre que sinó te suspendran”. També tenim com exemple sa forma verbal catalana de sa primera persona des present d’indicatiu “jo soc”, que s’ensenya a ses escoles però que no s’empra a sa llengua baleàrica, en lloc, de sa forma genuïnament balear “jo som”.

Com hem pogut comprovar durant aquests trenta anys s’estandarització no ès únicament lingüística. Sa finalitat d’un estàndar va més enllà de sa llengua. Es model estàndar que mos han imposat ès total. Cerca assolir sa catalanització completa de sa nostra història, societat, cultura i llengua, i lamentablement amb sos doblers que rep ho està conseguint. Té un recolzament absolut de tots es governs que hem tengut (de dretes i d’esquerres) i també, com no, des de sa Generalitat de Catalunya.

Així ès com a la vegada que se dona s’immersió lingüística i s’erradica sa llengua baleàrica de sa vida pública i de s’ensenyança, es pancatalanisme també treballa perquè es colors oficials de ses Illes Balears (blau, groc i vermell) siguin substituïts pes colors catalans (groc i vermell). Així ho podem comprovar a totes ses manifestacions que se fan en nom de sa suposada llengua i cultura de ses Balears. Es qui diuen que tant estimen nostra terra se passetgen pes carrers des nostros pobles i ciutats clamant en favor d’una llengua estrangera, sa catalana, i amb un colors que no representen en res ses Balears, certament estan desubicats. Però sa trista realitat es que ès colors catalans s’han imposat en es nostros carrers, a ses fires de tots es nostros pobles i a ses banderoles de rètols i caixers automàtics.

A s’erradicació de sa llengua i es colors baleàrics se li han d’afegir ets excessos catalanistes com es citat domini punt.cat i que uns castellers ençatin ses festes de Sant Sebastià de Palma com si fossin una tradició coneguda i estimada ja pes nostros padrins i repadrins. Un altre exemple de sa catalanització de sa nostra terra són es mitjans de comunicació, i concretament sa TV pública IB3 que pagam tots ets habitants de Balears amb sos nostros imposts. IB3 mos ofereix sa seva programació pròpia en estàndar barceloní i ses pel·lícules i es dibuixos que veuen es nostros infants són doblats a Catalunya també en aquest estàndar barceloní, tirant altre pic ses formes pròpies de ses Balears en es poal des fems. Com podem haver arribat a aquesta situació? Com podem haver estat tan cegos i ingenus de pensar que afirmar que sa llengua de ses Balears no tendria aquests nefastes conseqüències?

Idò sa grandesa d’aquests inexistents i inventats països catalans ja la podem gaudir a sa web institucional de sa Generalitat de Catalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on un grup de “rigorosos experts” no dubten ni un instant en incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana: “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Així trobam com ses manifestacions que conformen sa nostra cultura baleàrica (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, tradicions populars, ciència, cinema, pensament, música) també són catalanes: la Seu, es Castell de Bellver i sa Llonja són joies des gòtica català, sa sobrassada ès catalana, en Ramon Llull i el Rei en Jaume són catalans….

Sortint des nostro àmbit insular comparem sa situació de ses Illes Balears amb sa des països ibero-americans. Hem de recordar que moltes vegades a s’etern debat mallorquí vs. català s’usa es símil de mexicà/espanyol i mallorquí/català, també ho farem, i a un nivell superior. Recordem que sa majoria d’estats ibero-americans assoleixen s’independència d’Espanya a principi des segle XIX. Des de sa seva conquista aquestes terres varen romandre a sa Corona de Castella i llavors a sa d’Espanya durant devers tres segles, essent també Espanya. Ses relacions culturals i lingüístiques d’aquests països de parla espanyola com Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela… amb Espanya se caracteritzen per sa fluïdesa i es respecte mutu. En cap moment des de ses institucions espanyoles, ni mexicanes, ni xilenes se’ls ha ocurrit crear un domini punt.esp per imposar-ho a tota sa comunitat hispano-parlant. En canvi a ses Balears sa situació és molt distinta en tots ets aspectes. A ses Balears se mos ha imposat es domini punt.cat, fa trenta anys que seguim amb sa disputa de no acceptar sa denominació de llengua catalana, i sobre tot, es Regne de Mallorca mai ha format part des Principat de Catalunya. Des de sa constitució des nou regne cristià dins la mar amb sa Carta de Franqueses de dia primer de març de 1230 ja han passat casi vuit segles.

Es precís sortir d’aquesta artificial òrbita catalana i aplicar es sentit comú a sa nostra realitat cultural, social, lingüística i tradició històrica baleàriques. Ses nostres institucions públiques han de realitzar sa funció per la qual varen se creades: estar an es servici dets habitants de ses Illes Balears, representar-mos i deixar-se de catalanisme. Per això se fa necessari començar pes principi i subsanar s’error de s’Estatut de 1983, que se repeteix an es del 2007, respecte des nom de sa llengua de ses Balears. Sa primera passa es afirmar que “sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa llengua baleàrica, denominant-se a cada illa segons sa seva secular tradició històrica com a mallorquí, menorquí i eivissenc”. Des d’aquesta base s’ha de crear un model estàndar balear autònom que normativitzi sa llengua baleàrica i on hi convisquin es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa feina no es gaire complicada ni complexa, i a més a més, hem d’aprofitar es nostros doblers tudats pes catalanisme. Com que ses gramàtiques són pràcticament ses mateixes basta agafar es model estàndar barceloní, llevar ses formes forasteres i balearitzar-ho amb ses nostres pròpies formes sintàctiques, lèxiques i verbals. S’estàndar balear s’haurà d’aplicar amb totes ses conseqüències i arribar a tots ets espais i nivells on se mos ha imposat s’estàndar català barceloní, i substituir-ho: a s’administració pública, a s’ensenyança, an es mitjans de comunicació… Complementàriament s’ha de potenciar s’ús des colors de ses Balears i sobre tot s’ha de deixar d’emprar es domini punt.cat per ses nostres institucions. En resum, deixar de fer catalanisme i posar-se a fer balearisme. Només d’aquesta manera qualque dia podrem llegir un llibre de text en llengua baleàrica que expliqui que “es nucli de sa Terra ès com un pinyol de melicotò”.

 

Deixau de tocar es dellonses

Xesc Artigues **

 

Aquesta setmana es partit Solidaritat catalana per la Independència (SI) va presentar an es Parlament català una proposta de llei per demanar formalment s’independència de Catalunya. Aquesta entrada que llegiu no és per criticar aquest fet, ja que es ben normal que es partit SI faci sa proposta que ha fet. Sols faltaria, ja que ho deia a sa campanya electoral i almenys aquest partit comença fent allò que va dir que faria, una cosa que podrien aplicar tots es partits.

Lo que passa es que dins sa proposta inclouen un article que diu això: “en el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la present Llei es constituirà l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans”.

PAÏSOS CATALANS? Per aquests de SI Mallorca hi entra, no? Idò saps que vos sé dir? Anau-vos a … Deixau de tocar es dellonses i preocupau-vos de ca vostra. Aquí si sobra qualque cosa es ingerència catalana. No passeu pena, companys de SI, que sa reconquesta, tal i com la coneixem, ja va acabar. Fa segles.

 

NOTA: Mateu Cañellas ès Llicenciat en Empresarials  i autor des llibre “Sa Patria Mallorquina”. Xesc Artigues ès Llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques. Ambdós representen, a llurs maneres, sa generació educada dins s’assignatura de “Doctrina Catalana”, universitaris, joves, amb inquietuts diverses i integrats en diferents esferes del mon laboral i es “periodisme” d’opinió freelander. N’hi ha molts com ells. Cada vegada més.

~ por Admin en 14 febrero 2011.

5 comentarios to “Interessants articles d’en Mateu Cañellas i d’en Xesc Artigues”

  1. Sa mès sincera enhorabona an aquests dos joves. Jo som també d’aquesta generació, i fent memòria ara me don comta de que aquella assignatura a sa qual li deien “català” era realment doctrinal, absolutament assimilable a alló que es nostros pares s’avien d’empassolar: “FORMACIÓ DE L’ESPIRIT NAZIONAL”. Es meus llibres de texte incorporaven mapes polítics des “Països catalans”. Crec que ara és pitjor. La setmana passada, a Inca, varen obligar a fer sortir ets escolars al pati per fer-lis cantar “Jo soc català” o qualque cosa així, i per Manacor (crec), es professors (normalment pesemeros i en qualsevol cas de s’OCB) prenien nota de qui conversava en foraster.

    Aixó ès pur faixisme. Aquesta legislatura és nefasta i vergonya per tot ciutadà. Sa cúpula sencera des qui varen fer possible aquest Govern que patim ha estat comdenada en sa seva totalitat pes jutges. Antich és es responsable directe. Peró ara que repar amb tota aquesta vergonya per sa qual es polítics “venen” s’imatge de Balears com a una colla de corruptes, per damunt des casos de corrupció, influències, nepotisme, etc és aquesta dimensió faixista, ABSOLUTAMENT faixista i de sa pitjor calanaya: sucursalista, com es Govern col·laboracionista francés durant s’ocupació NAZI.
    N’Antich va fer coa a Algaida per demanar un “autografo” al seu admirat Carod-Rovira, que va venir essent vicepresident de La Generalitat a convidar a “Les Iles” a integrar-se dins “La futura gran repùblica Catalana”.
    Cre que es dobers (nostros) que aquest Govern dispensa sense cap mesura ni criteri a s’OCB constitueixen es major exemple de locura, gestió nefasta i VERGONYA amb sa qual el mon un dia, en el futur, podrà evaluar sa mediocritat i dolentía de sa nostra classe política.

    Aixó toca a fi. Aqui se ferà una de més grosa que a Egipte.

    Enhorabona, felicitats, seguiu així.

    L. Amer

  2. Hola Laura, antes de nada quiero decirte que es asombroso como describes en pocas palabras lo que está aconteciendo en nuestra tierra. Con la falsa afirmación de la unidad de la lengua(que lengua???), con la falacia de unos países imaginarios,(países catalanes?o ilusiones fantásticas?),y con la mal llamada “nomalización lingüística, nos han adoctrinado durante los últimos 35 años. Estos sinvergüenzas, porque no se les puede llamar de otra forma, desde los pancatalanistas , a nuestros políticos de tebeo, porque no dudes que estos son peores que los otros, han contribuido a la anulación de la IDENTIDAD DES POBLE BALEAR, la prueba de esta anulación, exterminio, al mas puro ejemplo de la anexión de austria por la alemania nazi, es comprobar que muchos jóvenes que han estudiado y crecido con estos libros catalanistas hoy por hoy cuando intentas hablar sobre la identidad des poble Balear te dicen que no les convences, que todos somos catalanes y que hablamos una misma lengua, y el colmo de esto, es ver que te ofrecen como prueba la falsedad de una repoblación venida con el rey jaume I. Debemos de desliar lo que estos han liado, debemos de aclarar a todo el pueblo Balear que no necesitamos de los catalanes para estar orgullosos de nuestra identidad, debemos de enseñar a todos los jóvenes de nuestras ciudades que somos tan importantes, tenemos un idioma tan importante, tenemos una historia MÁS importante que la catalana.Una aferrada

  3. Moltes Gràcies Llorençc i Laura. D’acord amb en Llorenç i ses seves matitzacions: s’exposició de na Laurua ès magnífica, tot un diagnostic ben claret. Ara no tenc temps per comentar altres aspectes, promet ampliar aquest comentari. De moment, reiterar sa meva gratitut.
    Fins a prest!!!!

  4. Encara hi ha motius d’esperança, entre tots podem acabar amb aquest neo-nazionalsocialisme catalaní. Aixó és d’aquest mateix blog:

    L’AUBA QUE ANUCIA EL RETORN

    A Jaume el Terç

    Fornada ja al primer jorn

    en neixer lis posà nom

    bessonada original,

    son bressol ès lleu Mestral

    Per Sa mà ben cisellada

    amb escàrpara i destral

    coronant sa principal

    esculpí sa Tramontana

    Serra hermosa i font ufana

    prén foc sempre a s’horitzó

    en tancar lo jorn llunyana

    grata el cel son Puig Major

    Posà valls, coves, turóns

    pins, auzines i ombra d’oms

    i pensant si res mancava

    rematà amb Sa Foradada

    Llevant, Ponent i Mitjorn

    amb Xaloc vents musicals

    veure en viu lo seu Retorn

    vida i veu dona als corals

    S’espurna j’haprés caliu,

    se sent crepitar, ja reviu

    sa flama des primer día:

    Fiat Lux, lluenta alegría

    Pacífics i braus a l’hora

    es pradins véren l’Aurora,

    Déu goloriós lis donà fetes

    grans Talaiots i Navetes

    Gimnésies són maravelles

    filles cares de El Tercer,

    que, son pare de ses Illes,

    sempre al cap durà es llorer

    Blava Reina i Mare Nostra

    que mos guardes des botxí:

    pus mai haja lo den Yahya

    que fou moro i mallorquí

    Per bassetjes sota l’ona

    pot tornar es no convidat

    nostro poble, reservat,

    sota l’hàbit dú sa fona

    Advertit pus ès un deure

    pes qui no atenga a l’avís:

    des de Lluch haurà de rebre

    calabruix de Flor de Lís

    Formentor fins Formentera,

    de Dragonera a Mahó,

    son cor, son aima sencera

    brama, batega i ja ès tró

    Posa punt sa profecía que ens va dir Nostro Senyor:
    Sa Pàtria alçarà es cap un Día tornant a ser sa que fou…

    ¡Amunt ses Atxes, Gimnèsies! feels al màrtir, per l’honor:
    totes pars i ben enteses, feu memòria a Lluchmajor

  5. Gràcies a Martí per reproduir uns versos d’un servidor. Es missatge final ès un crit d’alliberament i d’esperança. Ets americans diven: “Remember the Álamo”. Noltros cridam: “Recordau Lluchmajor!!!” (i Portocristo).

    Ets escrits d’en Mateu i d’en Xesc són formidables. De qualque manera en Xesc contesta an en Mateu. Només a s’expressió “El os del pressec” i sa seva equivalència en balear: “Es pinyol des melicotò” no coindeix cap ni una partícula (ni lèxica, ni s’article ni sa preposició”).

    En Xesc contesta clarament a sa pregunta de què s’amaga darrera sa pell d’aquest melicotó tan confitat que mos volen fer empassolar a títol de “pressec” (impresentable galicisme própi d’una llengo continental, corrompuda per s’assimilació de paraules de ses llengos veïnades i farcida de neologismes de botiguers barcelonins):
    “Representants de la Nació Catalana treballaràn perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans”.

    Evidentment, als Paissos catalans serà molt inconvenient que un continental venga a “Les Illes” i quan demanani “Si us plau, un got de suc de pressec”, i es mosso li dugui “un tassó de suc de melicotó” i li digui “ah, i per cert, no plou, que fa un bon sol”.

    Quins desbarats.

    Toni, dolç com MEL-i-COTÓ.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: