PERQUÈ EN VICENS HA D’ESTAR A SA PRESÓ

PERQUÈ EN VICEMS (UM) HA D’ESTAR PREVENTIVAMENT A SA PRESÓ

- Principis de Maig de 2008 -

 

      Ses imatges de fotos i titulars de tots es diaris de Cuitat i de qualcún de nacional, farien que ses paraules sobrassin. Tanmateix, després de reproduir uns quants d’ells, en mollaré un parell. És un escandol que s’exconseller Vicens (UM) seguesca exercint sa politica estant, no només imputat, sinó en llibertat condicional. Ses imatges compten s’historia, però crec que s’ha d’acabar amb una petita reflexió.

 

       En primer lloc, he de dir que cap des meus amics jutges o missers, han vist en sa vida una persona anar a declarar (sapiguent que el ficaràn a sa presó) d’una planta tan xelesta, tal que si en lloc d’anar a s’escorxador paresqués més que anès a recollir un prestigiós premi (¿premi a s’art d’aconseguir millonaries comissions o un extraordinari premi a s’ètica política…?). No és s’unica imatge d’un personatje que, entrant i sortint des jutjats, mostra una somrisa entre desafiant i irònica com diguent: “Només jo i un/a atre/a -i qualqun d’es PSOE a Madrid- sabem que sortiré d’aquesta”. Ara mostrarem unes imatges, i finalment, direm es perquè s’exconseller d’UM Vicens hauria de romandre a sa presó, tal com fou es càstig que va resoldre es Jutge i des que se va lliurà perquè no tothom és igual devant sa llei. Qui pot pagar per estar defora, no hi estarà dedins. I tota Mallorca sap que 10.000 € de fiança, per un individu com ell (o -posem per cas- per una Sra com na Mª Antonia Munar), no es més que calderilla. És una vergonya per aquest estimat nostro “Exapartit”. Un tipo en “llibertat condicional” exercint política sense que ningú mogui un dit. Supòs que cert “Lobby” de lladres, una vegada coneguda sa resolució des judici, va descorxar qualque botella de “Moët Chandon”, “Dom Perignon” o de “Boringer”. No era per manco. I que no sia per dobers.

 

Noticia “Anticorrupión”: de sa premsa, 30 de Maig de 2008 ; Noticia “Sampol”: de sa premsa, 5 de Juny de 2008; Noticial “Estadística”: de sa premsa, “El Mundo – El Día de Baleares” ; Noticia “Blog exige”: de sa premsa, 3 de Juny de 2008 ; Noticia “Socios de Antich”, de sa premsa, Juny de 2008, “Última Hora” ; Noticia “Grosske exige”: de sa premsa, 2 de Juny de 2008 ; Noticia ”Vicens me pidió comisión”: de sa premsa, 15 de Desembre de 2008 ; Noticia “Vicenso oculta proves”, 2009, “El Mundo – El Día de Baleares” ; Fotos 2ª Composició: Google.

 

Defens des de ses meves conviccions democràtiques i cíviques que en Vicens ha de estar tancat a sa Presó per dos o tres motius fonamentals: pareix que en aquest cas, es risc de fogir és petit, però hem de tenir en compta:

 

1er.- S’evident “Alarma Social” que casos com aquest i es de Dolça Mulet (amb sa connivència d’una cosa tan perillosa com és un “jutge estrella”, i a més, amic personal de s’imputada) creen dins sa nostra societat. S’anomenada “Alarma Social”, de caracterització indeterminada en es nostro Códig Civil, esdevé quan sa gent percebeix que s’Estat de Dret s’ha espenyat i no funciona, i aixó passa quan sa clàssica separació de poders -que defineix un Estat Democràtic-, s’ha el·liminat, donant a pensar que hi ha via lliure per qualques individus que delinqueixen amb impunitat, espenyant es Principi fonamental d’igualtat entre tots es ciutadans i estant en connivència es Poder Executiu i es Poder Judicial. Se perd es respecte tant a sa Justicia com a sa Classe Política.

2on.- Ja s’ha dit que es poc probable es risc de fogir, perquè precissament a s’individu en qüestió li pot interessar quedar-se més que mai en es seu puesto (no ha abandonat sa vida política) per tal de eliminar més proves incriminatories, mirar de justificar amb noves estratègies, crims p’es que ja està jutjat, negociar personalment amb tercers emprant sa dissuassió en favor de sa seva causa, posar-se en contacte amb altres uemites imputats des mateixos casos, etc. Precissament, sa premsa ha donat noticia d’un d’aquests supostos.

Don personalment fe de que en una ocasió, a uns empressaris que li varen dir en es seu flamant despatx, a rel d’un tema urbanístic, que no hi havia dret i que era un escàndol, s’imputat Vicens se va ficar sa mà a sa butxaca i lis va dir: “Ido, ¿voleu dobers per agafar un taxi i anar als Jutjats?…”. Es que ha anat als Jutjats és ell. Hi ha més d’un empresari dispost a pagar-li un taxi cap a sa Carretera de Soller. Per jo cap foto que tengui avinent caracteritza aquestes maneres de “xulo barato” de s’indiviu en qüestió:

 (Cercaré sa Foto: És a Google)

Nota de finals de maig de 2009: Com més va, més gros se fa s’escandol. Ara en Vicens ja no riu (esper que se vegi be a sa foto). Des titulars que venen a continuació, dir que se fèren resó tots es diaris però que aquests són agafats de “El Mundo”, i afegir, com a annèctdota, que ja hi va haver un subjecte que les havia fetes molt groses i no hi havia manera d’enxampar-lo, fins que es contable va “cantar”. Nomia “Al” Capone (l’amo des contable):

 

Després d’haver-se mostrat tant xelest, ¿Tendrà també en Vicens sa barra d’alegar transtorns mentals?… A no ser que ser d’UM sia considerat com a Trastorn Mental, no crec que el Jutge ho admeta a tràmit (no me faig massa enfora: en Romàn Piña Valls afirma que ser d’UM és, al manco, ser freacky. Ell escriu a un diari. Jo encara no).