VINDICACIÓ DE RAMON LLULL, Informació adicional al Poema: S’Ombra des Dominic Català ès allargada
Sa causa de la Canonització del Beat i s’Inquisidor català:
S’Inquisidor NICHOLAS EYMERICH i una Canonització Paralitzada
- SA CANONITZACIÓ DE RAMON LLULL DE MALLORQUES S’ENGRUNA ALTRE VEGADA A N’ES MECANISMES DE ROMA. ES PROCÉS ROMÀN ATURAT -
Ses obres de s’Inquisidor CATALÀ Aymerich (Nicholas Eymerich) envers s’universal filòsof mallorquí segueixen tenguent un gran pes SET SEGLES després.
REIS ESPANYOLS COM FELIP II , així com nombrosos bisbes i religiosos han fet al llarg de sa història tot lo possible per reavivar es procés de CANONITZACIÓ del Mestre I·luminat, però sempre han topat amb sa gran influència de n’Aymerich.
Es Bisbat mallorquí va reprendre es procés el 1999, sense obtenir mai cap resposta des de Roma. Don Teodor Úbeda (1931-2003) se va prendre sa causa de sa beatificació des filòsof (“Oficialment”, beat només a Mallorca, cosa que molta de gent desconeix, lo mateix que Cabrit i Bassa, feels al Regne legítim i contraris a s’ussurpació aragonesa) i de sa seva posterior canonització com a qüestió personal, designant al pare Gabriel Ramis com a postulador de sa causa, comenant-li sa feina d’aconseguir sa ratificación des culte al beat i, posteriorment, sa seva canonizació.
Aquest darrer intent conegut va començar el 1999 amb bones perspectives, peró fins avui, segueix paralitzat al Vaticà i pareix que ningú sap res.
Segon Mossèn Ramis, “es problema principal pes teólegs romàns ès que no són capaços de destriar, dins des contexte de s’obra multidisciplinar d’en Llull, sa seva profunda dimensió religiosa:
Es catolicisme està avui mal vist i per tant, convé oblidar sa part religiosa del Beat, que ès fonamental. Ès una causa malhaurada”.
Ramon Llull va abandonar sa seva familia per a dedicar-se a sa conversió dets infeels. Se va retirar a Miramar (monastir que li va construïr el Rei Jaume de Mallorques, des qual fou mestre i posteriorment conseller reial) i anys després, va viatjar a Tunicia, d’on tornà lapidat i agonitzant. No obstant, a pesar de tot, s’ombra de s’implacable Aymerich pareix ben llarga: 700 anys després, s’inquisidor català segueix guanyant sa batalla al beat mallorquí.
PD
1.- No fa massa, el Dr Ginecoleg i Forense Don Bartomeu Nadal Moncadas va realitzar s’autopsia a ses restes del Beat. Li hem demanat un extracte des seu estudi (que fou publicat, peró pareix esser que sa terminología ès bastant tècnica). Esperam noticies.
2. Actualment es cap de sa “Prefactura per a sa Preservació de la Fe” ès es mallorquí Monsenyor Ladaria (s’antierior era un tal Ratzinger). Aquest fet mos ofereix una espurna d’esperança. Amb una série de clergues de diferents ordres estodiam sa possibilitat de demar audiència per conversar sobre es tema.
Extret d’una Informació de sa premsa del 4 de Maig de l’Any del Senyor MMVIII, de fonts franciscanes, lulistes i de cert investigador Jesuita















ÉS ABSOLUTAMENT INDIGNANT I AFRENTÓS NO NOMÉS PES POBLE BALEAR I ES SEUS FEELS, SINÓ PER TOTA L’HUMANITAT.
MENTRES A SS PRINCIPALS UNIVERSITATS DE TOT EL MON SE CONEIX A RAMON LLULL (amb diverses fórmules com “Philosophus Magnus Magistri Raimundus Lullus MAIORICENCINS”, Alemania; “RAYMONDI LULL DI INSULA MAIORICARUM”, Itàlia; “RAIMUNDI LULI MAIORICANI PHILOSOPHI SUI TEMPORIS DOCRISSIMI LIBELLI ALIQUOT CHEMICI”, Susissa; “DOCTOR ADMIRABLE Y MARTYR RAMON LLULL DE MALLORCA”, Castella; “ILLUMINAT PATRIS RAYMUNDI LULLII MAIORICENCIS”, França; “MESTRE RAMON LLULL DE MALLORQUES”, Balears; etc, etc… RESULTA QUE…
NINGÚ S’ENRECORDA DES SEU BOTXÍ CATALÀ AYMERICH, UN AUTÈNTIC ASSASSÍ DES SEU TEMPS, UN PERSONATGE REAL AL QUAL ES CATALANS HAN ESBORRAT DE SA SEVA MEMÒRIA SELECTIVA AL TEMPS QUE POTENCIÉN TOTA SA LLEGÈNDA NEGRA DES SEU HOMÓNIM TORQUEMADA, I RECLAMEN SA “CATALANITAT” DEN LLULL.
EXEMPLE CLAR DES PANCATALANISME NAZIONALISTA ABSOLUTAMENT FAIXISTA I IRREVERENT, ES MATEIX QUE HA BARATAT ES NOM DE NOSTRA SENYORA DE LLUCH.
G. Ramis dijo esto en 12 octubre 2010 a 4:16
Gràcies Sr Ramis. Respecte al desbarat, a s’irrevernt i afrentós atemptat envers Nostra Senyora de Lluch ja vaig donar ses oportunes raons etimològiques.
Si fos de mester les tornaré a exposar.
Déu el guard per molt d’anys.
Toni dijo esto en 18 octubre 2010 a 4:57
NOTA DE S’ADMINISTRADOR:
Per primera, el Dr Nadal Moncadas ès de sa vella guàrdia, més amic des paper que dets ordenadors. Mos ha exposat telefónicament una síntesis des resultats de s’autoptsia. Ès força interessant perque ses conclusións refuten lo que surt a sa majoria de biografies sobre en Llull. Mos te preparat un exemplar de s’estudi, des qual per lo vist vafer es pròleg cert clergue erudit en es tema Llull.
Per segona, Don Miquel Nigorra Oliver ha tengut sa deferència de publicar aquesta maravillosa composició. L’he moguda aquí (està encertadament publicada a “Comentaris” de s’entrada “Poema al Mestre Il·luminat”,a on se parla des tema) perquè ès molt avinent, donat que refereix justament a n’Aymerich, es dominic gironí.
“A N’AYMERICH
AMB BASSETJES AMAGADES PERÒ LLESTES
NO TENIM GENS DE POR A SA MESTRALADA
PERÒ MOS FAREM ENFORA DE GIRONA
PER SI TÉ MAL DE VENTRE DINS SA TOMBA
AQUELL QUE JA MOS VA FER SA GRAN PORCADA”
Miquel Nigorra Oliver
Toni dijo esto en 4 noviembre 2010 a 2:52
Bona tarda, he vist el vostre blog per casualitat i m’ha semblat engrescador. Soc un seglar que vaig estar vinculat a l’Ordre del Císter. Sempre m’he sentit avergonyit de Nicolau Aymerich, aquest nefast inquisidor dominic. També detesto que hagués nascut a Girona, la meva ciutat natal. Aymerich es va dedicar a lluitar contra els textes de Ramon Llull. A causa del treball d’Aymerich, el papa Gregori XI va prohibir algunes de les obres de Llull, aquest multidisciplinar mestre il·luminat mallorquí, ben cristià. La Història està plena de subjectes depravats com Aymerich, que s’oposen amb totes les seves forces a la genialitat.
Sense cap mena de dubte, Aymerich és un membre destacat de la conjura dels necis enfront d’un brillant Ramon Llull.
Esteve Castells dijo esto en 7 noviembre 2010 a 9:53
Sr Esteve Castells, l’honra sa seva sinceritat. Jo me sent ben proxim a n’es gironins (tenc familia allà). Tan de bó es catalans fossin com vos (a Barcelona he vist com s’enriven de ses demés “provincies”, com dejecten es parlar des gironins). Va per vos:
¡VADE RETRO FRA AMERICH!
AVUI GIRONA ES GERMANA
NO ÉS S’AMISTAT CATALANA
DEN CAROD I ‘NOSTRO’ ANTICH
ALGAIDA TENÍ MALA ANYADA
FENT-LI A XESC SA BATIADA
NI ENDIVIANT-LA FA BÉ:
ÉS DEN ZAPA I S’OCEBÉ
Joan Miquel Alorda dijo esto en 7 noviembre 2010 a 10:24