SA TRIBARRADA. PRIMICIA (Nous allons a la recherche de la verité)

(Nota: es meus amics i contactes de s’antiga Mallorca continental me varen demanar informació sobre sa recerca. Per aixó, a més d’entendre es Balear, lis he volgut incloure unes paraules en francés)

PRIMICIA: UN LLIBRE SOBRE NOSTRA BANDERA

A rel d’una qüestió sobre un tema des qual sempre he tengut esment de no comentar en es Blog, ja que dit tema constitueix s’essència d’un llibre en es que encara estic fent feina, i sa qual el·laboració m’ha duit per totes ses nostres Illes (a sa recerca de testimonis gràfics i entrevistes amb Drs en História i especialistes en Heràldica) i per bona part d’Europa (s’antiga Mallorca Continental, a França, París, Barcelona, ets archius del Regne d’Aragó, sa ciutat de s’antic comptat de Foix, Amberes, etc.), vaig decidir contestar a qui me demanava, i donar un poc de llum sobre sa qüestió de sa presumpta bandera tribarrada, sa legítima del Regne Privatiu, que no cumpleix cap de ses definicións des terme heràldic de “Brisura”, arribant, amb irrefutables arguments que se feràn publics, a sa conclusió de que s’actual bandera estatutaria si és una “Brisura” (per dir-ho en poques paraules: una bandera “inadecuada”). Gent que m’ha aportat, directa o indirectament bones pistes de per on escorcollar han estat el Dr. Piña Homs, sa Dra. Massot Ramis d’Ayreflor, s’historiador i escriptor Antoni Màs i Fornés, o sa meva familiar Dra. Catalina Cantarellas Camps, ex candidata a sa Rectoria de s’UIB (a més de molts arxivers com el Mn.  Arxiver de Lluch, o Drs. i técnics de ses viles de Perpignan, Mompeller, Colliure, Foix, etc). Tots del camp de s’Història: na Catalina, Catedràtica d’Historia de l’Art i en Romàn Catedràtic en Història del Dret.

Qüestió plantejada, el 9 d’Octubre de 2009 a les 12:50, p’en “Lorenzo”:

“Me gustáría preguntarle a Toni, donde podría encontrar la historia de las tres barras de nuestro escudo, cuando se cambió y porqué, gracias”

Contestació meva, havent meditat si havia de respondre o no:

“Hola Llorenç, aquest Blog te per ara més de 100 articles, i crec que a cap se parla de s’història de sa Tribarrada. Hi ha una raó substancial: estic treballant en un llibre sobre es tema, amb col·laboració de Drs en Història (d’aquí, de Perpignan i d’altres llocs) i no he volgut adelantar res més que no siga s’animació d’una tribarrada penjada en es Blog (que ara modific perquè té una petita errada). Tenc un caramull de manifestacions (en escuts, documents, creus de terme, “goixos”, referències Llu·lianes contemporànies, mobles i altres peces d’art, numismàtica, etc, etc, de sa tribarrada. De sa tribarrada en es seu temps de sa Monarquía Privativa, i fins el mateix segle actual -avui per avui, només romàn un símbol tribarrat institucional que se exibeix a certs actes públics, peró existeix-). Som anat, entre d’altres puestos, al Rosselló (sa Mallorca Continental, reclamada per ells com a part des anomenats “Països Catalans” o com a “La Catalunya Nord”, que segons altres fonts, com és la República Francesa, constitueixen “Les Pirinées Orientals” haguent, a més, rebaixat sa categoria de sa llengua “catalana” d’oficial a “regional”) només per investigar sobre ella. Crec que he estat a tots es Palaus i Castells des Reis de les Mallorques. Per cert, se diu així, en plural, tot i que es meu carné d’Investigador de s’Arxiu del Regne (el teng des de fa més de 20 anys) digui “Regne de Mallorca”. Peró t’aportaré un parell de coses:

Sa Tribarrada parla per sí mateixa: és tal vegada una de ses banderes europees (a part de ses més antigues en es seu género) amb una càrrega simbólica tan evident, i per res fruit de l’atzar. Ses intrigues del germà de nostro Senyor el Bon Jaume II, primer rei des nostro Regne Privatiu i independent, varen fer que Jaume cercàs sa protecció d’un senyor poderós per protegir el regne continental, que era sa porció del Regne que el Rei d’aragó se volía fer seva: Mai va acceptar sa voluntat des pare de tot dos, en Jaume el Conqueridor. Ja en vida, el Conqueridor va haver de canviar el testament vàries vegades, per sa malcriança des seu fill. En un principi, València havia de ser també part del Regne de Mallorcas!, figura’t. Aqui juga un paper fonamental Ramon Llull, qui havia estat tutor des petit Jaume a Mallorca, i despres, senescal del Rei. Com a persona de més confiança den Jaume II, aquest li va aconsellar s’aliança amb la casa de Foix, poderós compte amic del Rei de França. Amb aixó matava dos aucells d’un tir: Lograva fer-se fort, i adoptava, per ses armes noves d’un Regne nou, una bandera tribarrada, per accentuar sa diferència amb la casa d’Aragó, que en tenía quatre. Ses tres barres corresponen a la casa de nostra primera Reina: Esclaramonda de Foix. Es castell sobre el blau del cel és es de s’Almudaina, i sa porció de mar indica que es “caput regni”, sa capital des regne, se troba a una illa. És molt probable que es disseny de sa bandera fos d’es própi Ramon Llull. Sa bandera ja existia a sa part continental, peró va ser el Rei Sanxo qui, des de Monpeller, la otorga oficialment a ses illes. Curiosament, es succesor d’en Sanxo, nostro Gran Rei Jaume III, va haver de vendre lo darrer que li quedava del Regne Continental per financiar s’intent de reconquistar ses illes, usurpades p’en Pere Rei d’Aragó, resultant que, -sempre august en sa dissort- va ser assessinat i decapitat a sa batalla de Lluchmajor, devant des seu fill, que en aquell moment se convertía en Jaume IV de Mallorques i també, després d’estar empresonat com a una gàvia d’un castell de Catalunya, va mirar de recuperar el Regne, sense éxit. En Jaume IV és es nostro gran “oblidat”. Segón sa tesis de molts d’experts, sa bandera actual és lo que en heràldica se diu una “Brisura”, una bandera falsa, una interpretació falsificada (pens que aposta, és a dir, imposada amb mala fe). Bastava amb reparar en sa nostra numismàtica per veure que sa bandera autonòmica habia d’esser sa tribarrada i no aixó ferest que tenim. Cap moneda espanyola du s’escut dels Borbons, sinó el del Regne, així com s’anterior Cap d’Estat, no Exhibía s’escut dels “Franco Bahamotes”, sinó el d’Espanya, que en contra de lo que creu sa gent, va tenir un perióde constitucional fins que “La Casa de la Moneda”, va adaptar s’escut als nous temps.

Bono, crec que per ara és suficient. Ja em parlarem més.

Gràcies per ses teves col·laboracions.

Toni Cantarellas, Investigador de s’Arxiu del Regne de Mallorques.

 

 

I tal vegada, lo més important, sa soberania des poble respecte es dret de triar sobre  seus símbols (dret reconescut per l’ONU i per sa Constitució Espanyola  (Catalunya va triar tenir sa “senyera” própia des deus “Senyors”: Sa mateixa que Aragó)

 

~ por Antoni en 31 Octubre 2009.