EN CAS D’HAVER DE TRIAR ENTRE 3 MALS, M’estim en “Mikèl” Garau que s’actual Lluís Cerdó o an en Jorge CAMPOS
29-10-09
Tot i es desbarats d’en Miquel Garau (que en virtut de sa gramàtica des qual és s’unic ”kefe” i a més no s’aclara, com ningú des seus seguidors, perquè entre d’altres coses es seu propi nom, en virtut a ses lleis que ell va baratant, va pasar de “Miguel” a “Miquel”, i després de “Michèl” a “Mikèl” -ja no se cert que nom, pero és ben cert que es seu companyeros de sa policia nacional li diven “Miguel”). De totes maneres, contestant a una pregunta que me varen fer s’altre dia, m’estim a en Garau que al decadent i desacreditat Lluís Cerdó, al qual definiria com “un homo sense amics”. Crec que s’actual bruxula d’en Lluís Cerdó marca el Gregal allà a on tocaría marcar el Mestral, que ha perdut “S’aigo des Bril”. Per sa gent balearista, sense excepció, en Cerdó ha pergut es cap, ha perdut el Nord, o pitjor: s’ha girat sa camia a canvi de no sabem qué. Al manco puc aportar qualque exemple que en Garau, es qual també “no és tot” (segons s’opinió des gonellisme hortodoxe), ha estat al manco sempre conseqüent amb ses seves idees i va demostrar tenir (en missatge recuperat que guardava a s’hemeroteca i a continuació reproduiré) major bohonomia que s’altre “Quixot” -. També se parlarà, de passada, d’un individu anomenat “JORGE CAMPOS”, que segons comentaris i indicis, no és una persona de sa qual un homo condret puga dir “El duría a Lluch“. És triar entre dos -i entre tres- que no fan cap honor al llegat de qui s’amagava baix es pseudónim de “Pep Gonella” (per cert, un homo intel·ligentissim que va aconseguir que en Borja Moll li dedicàs un llibre -avui exhaurit-), peró dic, en sa meva opinió, i en nom de molts de balearistes, quí és “manco pitjor” que s’altre. I tots tres tenen una cosa en comú (ni tan sols la tenía s’expeditu Jaume Martorell, al seu sia): no lis convoca ningú que se consideri un balearista condret en sa línia sociolingüística des mencionat “Pep Gonella”.
1er.- Declaració de Principis Ètics d’en Miquel Garau:
(i recod que de porcs “Cerdos” i Senyors, de casta han de venir)
ADICIÓ AN AQUEST ARTICLE SENSE CONCLOURE:
UN LLUM D’ESPERANÇA
15/04/08
“Motius d’alegría”
“Com que val més qualque còsa que no rês, estam molt contens de veure com es baléarisme agafa forsa de cada vegada més, encara que siga pe’sa part d’es gonellisme no rupturiste, o sía, es sectó d’aquéis qui no s’hi opòsan a s’unificació de sas llengos baléàrica, valenciana y catalana emb una totasòla, però no obstant vòlen que a cada puesto s’en respètti es “dialècte” o “modalidat”.
D’es Blog de Mikel Garau
Aquesta manifestació, d’un personatge ferm en ses seves conviccións (que van un poc “a la puta”) l’honora perquè se mostra obert a opinions divergents a ses seves. Res més a dir.
En quant en Lluís Cerdó, per justifircar-se filològicament sovint cita s’Institut Fabrista d’Estudis Catalans, na Moll -antiga amiga seva: En Lluís bravetjava de que n’Aina el telefonàs per consultes filològiques (tot està enregistrat)-, o ets Independispestes diaris com “L’Avui”, el “Diari de Balears” o inclús es fulletó de “El Lobby per l’Independència”, a on ha tengut sa desvergonya de publicar, perqué es diaris normals ja no li fan cas. Fa poc temps va dir al seu mèdi de comunicació “Es Forum Mallorquí”: <Justament fa tres dies va sortir publicat un article a l’Avui que en parla (…)>.
I per sebre des seu ferotge sentiment anti-espanyol (pens que atribuïble a un complexe d’ ”Edipo” no superat, donat s’espanyolisme des seus pares i padrins, i de s’origen no assimilat de sa mara: na Fernández) només s’ha de llegir al periodista, escriptor i filóleg Romàn Piña, amb es qual vaig conversar i, haguent escrit s’article “El Lenguje de los Cerdos” (editant sa foto d’un porc) me va agraïr es fet de donar-li qualque informació d’en Lluís, des qual no tenia ni idea de qui era o lo que representava. Tanmateix no s’ho va llegir. Sa gent passa d’ell.
A part des continent, es contingut des missatge d’en Garau el trob molt encertat, si be crec que mentes no renuncíi a sa seva desafortunada gramàtica -és com si ets hispanoparlants adoptasin sa Gramàtica d’en Nebrija o del Quixot- (vaig coneixer ses seves “revolucionaries” tesis quan me relacionava, en clau de companyó, amb es própi Miquel -fou convidat a ca seva i tot, es mateix dia que vaig visitar a Jaume Martorell -al Cel sia- a ca seva), no res a fer a dins sa CEB (Coordinadora d’Entidats Balearistes. Dit encertat missatge de germanor, no mai hagués signat de cap manera en Cerdó, personatje molt individualista, peronatge que ha baratat d’idees, fill de militars franquistes, per donar-li més coseta a sa paradoxa.
Desefortunadament, Don Lluís, qui fou,una temporadeta espanyolista per tradició milirar familiar, i després, per un petit temps capdevanter en sa causa gonellista (definint-se a ell mateix com a seguidor de ses tesis d’en Pep Gonella publicada al 1972, quan es própi Lluis encara era des nostros i se considerava deixeble de ses tesis gonelles contra ses tesis des seu principal enemic -i aleshores insconcient promotor: Francesc de Borja Moll, que també va girar camia i se va fer fabrista traïcionant així al seu mestre Mn. Alcover-), fins a que va pasar a reclamar sa nostra llengo en un misatge molt explícit, en nom de s’associació “Cultura i Llibertat” (de sa que fou directiu: “Català no, Gràcies: Volem es Mallorquí“), que en aquella època (ses ferratines varen tenir molt d’exit -jo guard enfilada-), se manifestava diàfament com “anticatalanista”, essent “soci” d’un tal Rodriguez Viñals.
En Lluís representa com ningú un canvi d’orientació “ideológica” (no sabem cert si hi ha p’en mitg qualque retribució monetària: ja se va cuidar de fer bona amistat amb n’Aina Moll) radical que mai s’ha vist. Encara ses idees desbaratades d’en Mikèl Garau, es qual, al manco, i en nom des que escribim aixó, ha donat un misstage molt diferent, sempre conseqüent amb ses seves desbaratades hipótesis (el consideram com una espèci des “Quixot de les Mallorques”, un tipo al qui li falta qualque “aigo des Bril”) peró al manco se l’hi ha de reconeixer com a un pensador coherent, cosa que no pot demostrar Don Lluis Cerdó, que com un Quixot especular a s’atre, confón es nostros mallorquiníssims molins amb “fatxes espanyolistes” -sa seva darrera obsessió, que el du, conseqüentment, a postures filocatalanistes-.
En definifiva, dos Quixots polemistes enfrontats al marge des gonellisme vertader, que no coneixen o no assimilen sa nostra dita d’arrel aristotèlica de que “Entre poc i masa, sa mesura passa”.
JORGE CAMPOS o “El Tío Jorge de la Nueva Mallorca“: Només dir que en opinió generalitzada des balearistes, tot i que duga es mando d’una entitat anomenada “CÍRCULO BALEAR” (si, escrit en castellà), se tracta d’un individu que només acudeix a ses seves própies convocatories, sempre en coordinacio de NUEVAS GENERACIONES DEL PP, i que ja ha mostrat es llautó, com és es cas d’en LAPORTA en es Barça, fent evident que sa seva Associació Pseudocultural i pseudo-defensora de “ses modalitats”, és només una plataforma per promocionar-se políticament. Entrarà en es PP. I com diría ell, que no parla mallorquí: “Tiempo al tiempo”.
Toni Cantarellas.
Sa valenta qüestió plantetjada pen Tomàs Ribot de “Regne de Mallorca” al Círculo Balear, quedarà sense resposta. Ell ha vengut a dir lo mateix que tu. ¿A on és el “Círculo Balear” quan hi ha un event balearista no convocat per ells -per ell- i pes seus socis des PP?…
¿Com és possible que tenguent 3 telefons i mail ni se dignin a enviar una contesta o justificació?…
¿Com és possible que caiguin en s’errada de mostrar es llautó d’aquesta manera que els posa en evidencia davant tot l’àmbit balearista i constitucional?…
Que cadasqual responga a aquestes preguntes.
D’altre banda, m’ha agradat llegir lo escrit p’en Garau, i pens, com tots, que en Cerdó ha tornat un “fantasma” que ha caigut en es fanatisme.
ha mi me ve ha nes cap una cuestio ¿ ses teves diferensis emb en Mikel Garau venen per una reo presonal? ¿ coneget com conexes ses gramaticas Mallorquines,menorquines…? y sepigent com supos saps que ses primeres rondyes d’en Alcove y Ausias march varen se escrites segons aquestes gramatiques, que ja sebem que despues de se 1º catalanitzacio quedaren com rondies, y escrites mes o manco com escrius tu ,¿com axi com baleariste te rendexes a n’axo,y no a nes mallorqui mes pur? aquestes preguntes van sense male intensio , pero me resulte incongruent defensant y fent se gran feine que fas que te quedis a mitgan cami encuant a sa nostre llengo,per una “rensille personal” … en fi no es se meva intensio ferte queda malement pero ben segu entendras aquest misatje….
Hola Tametex: Si veiés en Garau li donaria sa mà, no hi ha res de personal, tot i que (fa molt de temps) me va embullar amb un partit polític sense que jo no coneixia, en s’excusa de que defensava es mallorquí, i després va resultar que dit partit tenia més de ultra que de mallorquinista.
A part de tot, en aquest article hauràs pogut veure que, tot i no estar d’acord amb sa seva obra, he destacat sa seva bohonomia rescacant un texte a on diu respectar ses altres opcions.
Respecte al exemple d’en Mn Alcover, es nostro major filòleg, t’asegur que m’has possat un exemple que me dona sa raó a jo: Durant i abans de ses “rondaies” originals tothom escrivia un poc a la puta. N’Alcover va participar al I Congrés de sa Llengua Catalana, peró va abandonar en veure sa politització d’aquest procés per part den Fabra i s’Institut d’Estudis Catalans.
Al Alcover que s’ha d’estodiar és al darrer: no segueix 100% sa normativa peró escriu ja dins d’un ordre, i en bon mallorquí. Per exemple en es diari manacorí “L’Aurora”, amb es pseudonim de “Revenjolí”.
Inclús el gran Pep Gonella, al 72, a pesar de ses seves calculades errades ortogràficas, és mallorquiníssim peró sense sortir-se de sa normativa establerta, que podem considerar com una regulació més senzilla i més universal amb independència de que un vuglga dir-li “modalitat” o “llengua”.
I consti que admir s’obra de n’Amengual (peró sa seva gramàtica ha quedat desfasada).
Esper haver respost, “Tametex”.
Crec que en Toni ha encertat plenament amb aquest tema. En Garau ès un homo mitjanament radical, com casi tots es membres de “S’Acadèmi”, on tot lo seu ès boníssim, on tot lo seu ès genial i si te separes una mica en sa seva forma d’escriure ets un catalanista. Punt. No tenen terme mig: o ets des seus o dets altres (catalanista).
Sa seva gramàtica no me l’he creguda mai. He vist cartes entre en Garau i en Vanrell on s’acusaven mútuament d’escriure malament i amb faltes, era per riure (o per plorar).
Emperò, sí que hem de reconéixer una cosa: en Garau, com a mínim, s’ha preocupat (a sa seva manera) de crear unes normes d’escritura i unes regles, encara que jo no estiga a favor ni pensi que hem d’escriure com en es Sigle XIX. Què han fet en Cerdó i en Campos? En Cerdó escrivia articles sobre com escriure i unes mínimes regles, emperò mai res mínimament seriós. En Campos ni això.
Per tant, i perdonau es “rollo”, consider que amb aquest article, en Garau intenta redimir-se i mereix es meus respectes, ja que accepta i tolera ses altres idees, cosa que en Cerdó no (s’ha tornat un antiespanyolista brutal i ja ni defensa ses modalitats) i en Campos empra sa tribarrada nostra per fer defensa des Castellà. Tant un com s’altre m’han decebut. I molt.
Una aferrada
Gràcies “Regne de Mallorca”. Aixó no és tot. Encara i que he defensat an en Mikèl Garau, ara record, que en virtut a sa confiança que tenia en ell, també me va fer firmar, quan jo era un adolescent sense massa lletra, com a Secretari, Tresorer o no se qué de s’”Acadèmi d’Històri Baléà”. He investigat sobre aquesta Institució per enviar, si fos precís, sa meva renuncia (si és amic d’es “Catedràtic” Vanrell, que diu animalades sense conèixer res més que sa seva selectiva i peculiar historia orwelliana) a ser “acadèmich”, peró crec que no fa falta, perqué totes aquestes “Academis” foren “fantasmes”, mai se va celebrar, com dicta sa llei, cap ni una Junta General, i inclús, si me toquen es collons, voldria sebre si se va fer cap “Junta”, si dita o dites “Aademis” s’avenen a Dret i si en qualque cas se va falsificar sa meva firma.
Quedi constància d’aquest mail o comunicació, perquè ni don suport a s’”Acadèmi de sa Llengo Baléà” ni a sa d’ “Historia Baléà”.
Tot i que volgués que entrasin en raó, no puc fer més que respectar ses seves idees, peró no estic dispost a que s’aprofitin des meu nom.
Conyo!, a rel de sa pregunta d’en “Tametex” (que firma i escriu Baléà, passantse tota regla ortogràfica consensuada del mon i revelant-se com un parlaant d’una llengo amb un sol parlant en el mon, que és en Michèl Garau, i per lo tant crec que darrera es pseudonim que hauria de dir “tanmateix”, s’autor ha de ser es mateix Michèl (Michèl, Miquel o Mikèl, segons ses dinàmiques variacions de s’ “Acadèmi de sa llengo Baléà”). És una hipótesi -i teng s’IP des missatge- que m’ha fet caure amb es comte de que un Gonella condret com crec que he arribat a ser jo, i molts d’altres balearistes, també puc tenir sa condició d’ “Acadèmich” (lo qual és incompatible). Són paradoxes de 30 ANYS DE LLUITA (ja vaig tenir problemes a s’escola per fer matiçacions o preguntes incómodes a sa “profe” de català), al principi fiant-me de persones que avui no duria a Lluch, i al final, després d’haver il·lustrar-me en fonts fidedignes, conversant amb divers Drs en història, Filólegs de veres i lletgit molt; pensant d’acord al senyut sentit comú. ¿SOM ACADEMICH?…
QUE EN TAMETEX ME CONTESTI. ELL HO SEBRÀ.
Seria convenient sebre si a sa recent constituida “Coordinadora d’Entitats Balearistes” (CEB) es grup d’en Mikèl Garau voldria entrar, perquè sino (perdonin s’evidencia de s’argument) quedaría fora d’ella. I perquè donat que es Balearistes s’han posicionat a favor d’un estàndard mallorquinitzat, voldria sebre quins arguments tendrien en Garau o en Vanrell per solicitar s’entrada en aquesta gran xarxa balearista. Si mos donen un argument assenyat, tot i no estar d’acord amb ses seves tesis, els podriem donar entrada. Som unionistes, no seguim sa filosofía des gonelles i pseudogonelles que fins a poc han tengut un poc de nom: Cercam s’unió perquè és més lo que tenim en comú que alló que mos diferència. Voldria una resposta en aquest sentit. Jo ja he dit tot lo que havia que dir. Inclús he destacat sa bonhomia d’en Garau, tot i que haja exposat ses meves diferències, i consider que en lo que me va distanciar d’ell, vaig ser jo es culpable, per inmadur, i que ell mai va anar de mala fe. Amén.
Ja que parlau de Miquel Garau i Juan Vanrrell, sobre si convidaria que formasen part de sa “Coordinadora d’Entidats Balearistes” (CEB), per defensar es mallorquí, sa meva opinió és totalment que no, a cap des dos, ni a sa majoria des components de S’Acadèmia de la Llengua Balear.
Les conec a tots personalment, uns són ignorants i altres uns radicals, excepte dos, màxim tres, que tampoc tenen cap coneixement de filologia, però tenen sentit comú, es quals varen presentar sa seva dimissió per no estar d’acord amb sa publicació de aquesta merda de gramàtica per ses incongruències que sa diuen. No obstant això, gràcies a ells, sa varen retirar veint y vuit pàgines de barbarismos, que s’havien introduït a sa gramàtica, que es vuitanta per cent, no eren correctes ni tenien cap sentit, evitant amb això, una major caiguda i no fer es ridícul més espantós.
No oblidem que es que decidia només era en Miguel Garau, Juan Vanrrell només deia amen. És molt el mal que ja han fet a nes defensors des mallorquí, o gonellas bons. Per jo no tenen perdó de Déu.
Estic d’acord: Si a sa CEB, que te una politica cultural assenyada, moderada i a la vegada ferm, surten anunciats grups “pseudo-gonelles” com ells, se ferien ses advertències oportunes, convidant als mateixos interessats a que fessin aquesta introducció ells mateixos per a definir-se. Mentres no hagi res d’Inconstitucional, sa CEB no voldria excloure a ningú, peró si orientaria de qui és qui.
Maldement amb una política lingüística que casi tots es balearistes trobam torta i inadecuada, en Mikèl, en temps que no hi havia aquesta resistència gonella actual, al manco va ser una veu dissident. Crec que és sa unica bona lectura que se pot fer d’ells: es catalanistes varen veure que hi havia un cert moviment anti-pancatalanista, com fou tambè es cas d’en Jaume Martorell, al cel sia.
Disculpad que escriba en castellano. Yo he conocido a los dos señores de los que habláis. Al Sr. Garau le conocí hace tiempo en una reunión de las primeras que hicieron en tiempos de Jaume Martorell y me pareció un tío válido y estudioso, pero con el tiempo su forma de escribir ha cambiado de tal forma que podemos decir que escribe en “Garagués”, un idioma de invención propia que entiende una persona en el mundo: él (como buenamente dice Antoni). Si bien su libro “Nacionalismo Catalán: una gran farsa” tiene puntos muy buenos que fueron los que me hicieron abrir los ojos, su parte lingüística es infumable y lamentable.
Del Sr. Vanrell decir que es un hombre que no se cree ni la mitad de lo que dice, que está en “S’Acadèmi” porque está pegado al culo del Sr. Garau y que vende su gramàtica del “Baléà” como si fuera la mejor posible y no se trata más que de “evoluciones” (degeneraciones diría yo) de la gramática del Dr. J.J. Amengual, es decir, un copiar+pegar y 3 o 4 cambios por aquí y por allá para justificar un libro nuevo.
Siento mucho escribir esto, pero si de verdad váis a hacer una Coordinadora de Entidades Balearistes, no contéis ni con “S’Acadèmi” ni con sa “Plataforma”, que no son más que 4 resentidos anticatalanistas. Es más, son, primero anticatalanistas, segundo españolistas-castellanistas y, tercero, y siempre en tercer lugar, balearistas, y creo que eso, para el Mallorquín-Balear, no es bueno.
Eso sí, una pregunta que os planteo: ¿qué standard “Balear” aplicaréis? ¿Cómo escribiréis? ¿En base a qué normas, a qué ortografías?
Un saludo,
Es forasterot
Es de todo el mundo conocida mi involuntaria enemistad con Lluís Cerdó: Me insultó, me calumnió y se ha girado la chaqueta. Pero durante un tiempo, antes de perder el Norte (esta es la opinión de la mayoría de Balearistas), escribió un acertado artículo: “Un estàndard balear és possible” (ahora la cosa se la bufa y parece estar más interesado en entrar en el “Grupo Serra” -Diari de Balears, el mismísmo que no hace mucho lucía en su cabecera el yugo y las flechas- y en cazar presuntos “españolistas”).
Aquel artículo de la etapa lúcida de Cerdó era muy acertado, y lo he comparado personalmente con las tesis de los más eminentes filólogos y dialectologistas “oficiales” del mismísmo “Institut d’Estudis Catalans”, con el breve periodo “balearista” de Borja Moll (siguiendo las tesis de su maestro y antes de cambiarse de bando, y ahí están los libros para comprobarlo) y con las posters tesis de nuestro Mn Alcover, el maestro traicionado, en primero por el alumnito Moll y luego por la hija de éste, la Sra Donna Aina, testaferro del la “Generalitat” para la “Campanya de normalització lingüística”. Y con un buen obsequioso sueldo.
Las crónicas (tema “Viriato”, caudillo ibérico) dicen que Roma no paga a traidores, pero parece que Catalunya los tiene muy bien remunerados.
Muy intersante la tesis de un interés mayormente comercial por parte de los “Acadèmichs” en el sentido de aprovecharse de la gran obra de JJ Amengual para, canbiándola mínimamente, hacerse de oro con una versioncita que resulta absolutamente anacrónica, complicada, constantemente mutante y contraria al principio básico de todo filólogo en favor de la “funcionalidad”. El “GARAGUÉS” es más complicado que el Chino Mandarín. Enhorabuena “Es Forasterot”.