Signatures des Visitants, Llibre de Visites, LIBRO DE VISITAS
Aquest apartat no ha estat iniciativa de s’autor des Blog. Molta gent m’ha demanat (en realitat no molta, però si més d’un parell), que obrís, a l’igual que a altres Webs o Blogs, un Llibre de Visites per tot aquell que o bé haja col·laborat en aquesta aventura, o bé que vulga manifestar sa seva adhesió als principis democràtics i línia d’opinió des mateix, o vulga donar es seu suport per qualque d’aquests motius o d’altres. Crec que, maldament no tenga gaire èxit, pes poc treball que me dona s’obrir-lo, paga donar a tràmit sa suggerència d’obrir aquest: LLIBRE DE VISITES – LIBRO DE VISITAS.
Per Informació adicional, consultar:
http://miszelani.wordpress.com/2009/09/05/dades-tecniques-sobre-es-blog-evolucio/
Gràcies a tots / totes
Antoni Cantarellas
BUENO TONI, TODO UN DESCUBRIMIENTO TU WEB, LLENA DE TESÓN Y BUENA PROSA EN LOS TEXTOS MENOS IDEOLÓGICOS, LOS MÁS PERSONALES (“Sobre lo Humà i lo Diví”). Y A DEMÁS, UNA GRAN LABOR DOCUMENTAL Y PERIODÍSTICA. FELICIDADES, ESTOY IMPRESIONADO.
UN SALUDO CORDIAL
ROMÁN PIÑA VALLS
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - –
PD: Adición – Puntualizacióin d’en Toni Cantarellas:
Inmenso honor que me hace que una figura pública como la que ostenta y defiende tu probada nombradía, un fenómeno ha por nombre el mismo que su Sr. padre -”Román”- (descendiente, por pura mallorquinadad, de “Homs el Nauta”), que no es el único, pero si el más famoso que ha ganado pleitos contra MAM*** (yo también los he ganado); filólogo, maestro, periodista y escritor con el doble-mérito de ser aún “un jovencito” habiéndose ganado el secuestrado Premio Ciutat de Palma con la novela “Gólgota”, un honor, ya digo.
Gracies de tot cor, Romàn, i memòries a na Rosa i a ton pare
*** Román sabe a lo que me refiero. Vs lo sabrán también a su debido momento.
T. Cantarellas.
Un Mahonés que fa surets de Xoriguer, i pens que rall per casitot MAHÓ, i amb aixó amb tota la Gimenesia de Menorca, te dona l’enhoraboa pes teu BLOG i es seu impagable servici divulgatiu i rigorós, fent sempre amb elegancia sa distinció entre quí és “català” (germà nostro) i quí és “catalanista separatita i aleshores annexionador” (enemic nostro). Molts d’anys pes proper aniversari.
J. Gomila dijo esto en 13 Septiembre 2009 a 8:17
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
Nota de s’Administrador: A part de veure que és un bon illenc, en J. Gomila no sé quí és, pero he traslladat aquest missatge fraternal (inter-insulas) aquí a l’instant, des de s’article sobre ets amics de Menorca.
Hola, Toni!. He vist sa magnífica estadística d’es teu blog. Tot un èxit!. He començat a llegir es teus poemes tranquilament. Sa primera impressió és ben bona. He trobat molt interessant sa futurista “Canción triste de Anastasia Alexandreva”, sa profètica i a la vegada polèmica “Cançó a sa nostra pàtria” (me recorda una mica s’estil de ses profecies mitjevals) i molt emotiu s’ “Homenaje a García Lorca”. Interessant també es poema gràfic dedicat an es DENIP, on se reflectéix s’etern conflicte entre es bé i es mal. ¡Gràcies!: “FLORS DE BALADRE”! Magnífic títol per un aplec de poesies i un bon homenatge al mestre Baudelaire… Bono, Toni, ben cordialment, es teu amic:
LLORENÇ VIDAL VIDAL, Cádiz, 20 de setembre de 2009
- – - – - – - – - – - – - – - – - -
Nota de s’Administrador: Don llorenç Vidal és, pentura, s’intel·lectual viu més universal de ses Balears. Poeta, Adalid de la Pau (seguidor d’en Ghandi), Premi Ramon Llull, Mención d’honor de la UNESCO, Membre de s’Institut d’Estudis Baleàrics, Medalla d’or des Circol de les Belles Arts, Premi Citat de Vera, Premi Memorial Joan XXIII de la Pau, Medalla d’or de Santanyí, Medalla d’Alfonso X el Savi, promotor des DENIP, defensor des terme “Bacavés” -en lloc de “català”-, etc.
Benvolgut Toni: He considerat com podia contribuir a donar-te ses gràcies per aquest Blog divulgatiu. Només puc dir una cosa. Es teu “puesto Web” té veritablement un valor documental molt gros. Enhorabona per fer SURAR SA VERITAT. De petit -i ja som major-, no només ja lletgia ses rondaies, sinó que mai vaig tenir cap problema ni un per parlar mallorquí ni en es pati de s’escola ni a cap altre puesto. Es catalanistes d’aquí mateix, que són es que més mos fan sa traveta: són uns autèntics barruts sense imaginació, perquè sempre copien ets arguments des catalanistes de Catalunya, que no són de cap manera extrapolables i aplicables aquí. Aquí, sa realitat és una altre.
Crec que anomenant-me, de segón llinatge, “García-Ruíz”, he d’aclarir que quan, desobeint ordres des Govern Legitim de sa República, sa Generalitat de s’Autoproclamada República Independent de Catalunya, va prendre com a primera mesura sa “Reconquesta” des “seu” Territori insular, es Capità Bayo, després de fer pillatje i matar tot quan mallorquí se topava, se va topar amb un grup de soldats regulars (ni falangistes ni cap ideologia: pagesos, botiguers, menestrals, etc sa qual majoria no tenia idees polítiques) que el varen fer front i s’en va haver d’anar tal i com havia arribat (es meu senyor avi, que per cert, no anava per res de “es Caudillo”, peró coneixia es poble mallorquí, va tenir qulque cosa a veure).
Més tard, feel a sa seva vocació de convertir illes en repúbliques esquerranes, en Bayo s’en va anar a Cuba a instruir al que seria es dictador Castro. I maldement s’intromissió des pèssim estratega català, en Castro va guanyar. I Cuba segueix com segueix. Per cert, sa dictadura comunista d’en Fidel Castro -ara d’en Raúl Castro: aixó és com una monarquía absolutista- i sa dictadura pancatalanista tenen una senyera estelada amb un parescut que no té de res casual.
Com diu en Toni: ¡Que mos deixin en pau d’una vegada!. Només demanam aixó.
LLUIS MORELL GARCIA-RUIZ
PALMA
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
Nota de s’Administrador: Don Lluis Morell, besnet del General Garcia-Ruiz i amo de ses cases de Son Matgí, és Director General des Grup “B.G. Hotels”, antic soci des “Círculo Mallorquí” i President d’una prestigiosa Societat Cultural.
Hola, estic orgullós de firmar davall d’aquests personatges que signen adalt, pero no podia deixar de felicitar an en Toni, manco ara de revisar s’exit estadístic des Blog. Es DENIP ho celebraven ja a s’escola fent un fogueró de juguetes béliques o violentes, i d’altre part, trob semblances entre s’ironia que fa servir en Romàn i s’estil dets articles més divertits den Toni, que a més tenen cert toc “umbralià”. És aquest un Blog formidable que dona més informació que “es mentider”, i a més la dona d’una forma més amena. M’encoratja sa seva decidida defènsa de tot alló que signifiqui dignificar sa nostra identitat Balear contra s’incompetència de ses nostres própies Institucions i ets atacs que, ademunt, mos venen de defora.
Bartomeu Morey Llambias.
Palma.
- – - – - – - – - – - – - – -
Nota de s’Administrador: Bartomeu Morey, Llicenciat en Dret, és Conseller Delegat d’una important empresa vinculada al turisme.
Mi querido argonauta PEP me honra en este libro de visitas mandándome una Oda Satírica sobre los asuntos que se tratan en este Blog. Habla -en verso- de la sinrazón por la que mayoría, por sufragio universal, sea desposeída en virtud a pactos contranatura, de lo que en rigor le toca, habla de la incomprensible subyugación de las Instituciones al sector grupusculario catalanista. Habla, en fin, de lo que debería ser un orden Constitucional y Autonomista que, de facto, no lo es, ni de lejos. Sin embargo, y en consecuencia con las razones que expongo a continuación (yo no debería entrar en mi propio libro de visitas: lo hago solamente a título de Administrador del Blog), decido trasladar el ingenioso “Episodio Nacional” en verso obra de PEP (que seguro ha leído a Pérez Galdós), allá donde creo más conveniente para “el orden y policía” de este sitio Web.
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – -
Conste aquí, en todo caso, que en el libro de Visitas, firmó, en la fecha que consta, quien se hace llamar “PEP”, magnífico y estimado comentarista de artículos varios.
Toni un salut des de Valencia. Estic molt content de vore que a Les Illes tambe esteu prenent consciència de la vostra independència lingüistica respecte al catalanisme imperant. Espere que pugam arribar els dos Regnes, Valencia i Mallorqui, a no tindre res que vore amb Catalunya. I per a despedir-me, un crit molt valencia: ¡Abans moros que catalans!
Manuel. Burjassot. València.
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - -
Nota de s’Administrador: Manuel M., és s’administrador d’una exitosa pàgina valencianista anomenada “Lo Regne de València”. Des de valència, aquest Blog és molt visitat, i segons me comenta Manuel, en es seu valencià, que compreng a la perfecció (com ell comprèn es nostro Balear), allà estàn entusiasmats d’haver descobert a la fi en noltros una corrent ferma contra es pancatalanisme. Coneixen s’Obra Cultural Balear i demés institucions traidorencas, i mos ofereixen tota sa col·laboració que haguem de mester. Un dets objectius des meu Blog s’ha complit. Gràcies, germans valencians.
El Administrador desea hacer saber que, en virtud del inalienable derecho a la protección de la privacidad, no puede hacer públicos nombres, apellidos y estatus de ciertas personas, sin el consentimiento las mismas, aquellas que intervienen en este Blog bajo pseudonimo (normalmente vinculadas a administraciones o instituciones o medios de información que han sido criticados desde este Blog insumiso) y se ven en el brete de comprometer su puesto de trabajo por el simple hecho de opinar rubricando con su nombre. Es triste, pero es así. Sólo conozco una pequeña porción de “Próceres” en los que se de el caso, pero haberlos, haylos.
Por ello, ruego que quien no pueda consignar nombre y apellidos, se dirijan a la sección “Contactos”, y no a este “Libro de Visitas”, en donde me honra tanto recibir sus apoyos, pero -debido a esta confidencialidad obligada- no puedo dar cabal carta de legitimidad a dichos estimados testimonios. Este mensaje quedará aquí para que en un futuro se pueda constatar la debilidad democrática que vive nuestra Autonomía en esta época de desgobierno exapartito.
Y AÑADIR, POR SER PUNTO IMPORTANTE, QUE EN LA FATUA SOCIEDAD ACTUAL EN LA QUE VIVIMOS (no ya sólo en Baleares), PREDOMINA EL “CREDENCIALISMO” LA ANTE LA “MERITOCRÁCIA”, por lo cual, y sin ningún prejuicio por mi parte, pero si en orden a la prevención ante los contrarios, ruego que con la misiva a este apartado, se hagan constar los méritos, títulos, gracia o dignidad del “Visitador”. Vervigracia, la principal arma de los catalanistas a la hora de argumentar contra el “Disidente”: “Vosté no te estudis i per lo tant no pot rebatir lo que ha o va dir el Sr. X, Dr. en filologia catalana”. LOS QUE HEMOS ESTUDIADO FILOSOFÍA SABEMOS QUE ESTE PSEUDOARGUMENTO INCURRE -NO SÓLO INCURRE SINÓ QUE ILUSTRA COMO NINGÚN OTRO EJEMPLO- EN LA FALACIA LÓGICA “AD VERECUNDIAM”. Aún así, para desarmar al enemigo, propongo no darles ni este pequeño placer. Ya lo dijo en una ocasión el eminente periodista Don Antonio Alemany (cito de memória, fue en un artículo de hace muchos años): “meterse con estos es, más que un ejercicio intelectual, un deporte y todo un placer”.
En primer lugar, enhorabuena por a Antonio Cantarellas por este exitoso Blog multitemático (“Sobre lo humà y lo Diví”), acertadamente bilingüe, y defensor de nuestra entidad. Creo -y tengo la sensación de estar en lo cierto- que nuestro idioma mallorquín es para hablarlo. Un idioma fundamentalmente oral. La gramática lo encorseta, lo restringe y lo hace extraño. Me estoy refiriendo incluso a la la gramática mallorquina de Borja Moll que hace años estudié. El corsé de la gramática catalana es peor. Ajena y extraña, no sólo oprime sino que asifixia nuestro dulce idioma. Lo de la gramática “nornalitzada” supera, en peor, el corsé catalanista y lo convierte en verdadero cinturón de castidad invalidando expresiones, afectos y querencias. Los pesebistas de la OCB i algunos de la UIB, hoy ya son esperpentos y nada pueden frente a la inercia de la gente de esta tierra que pese a todo seguimos hablando nuestro mallorquín que tanto denostan. Soy muy optimista respecto al mallorquín hablado; esta muy vivo y va a más.Una verdadera respuesta social frente a gramáticas “catalanizantes” tan extrañas a nosotros y a lo nuestro.
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - -
Nota de s’Administrador: En Bartomeu Nadal Moncadas és Doctor Forense i Ginecóleg. Entre d’altres coses, és membre de sa Reial Acadèmia de Medicina de ses Illes Balears (i també de Barcelona), fou professor en sa Universitat Complutense, director d’una revista divulgativa a sa qual ja escrivia, en mallorquí, i abans de posar-se en marxa tota sa maquinaria “normalitzadora”, sobre es perill de “catalanització” des balear. Perteneix a sa societat llu·lista, i convé destacar que es s’AUTOR DE S’AUTOPSIA I ESTUDI DE SES RESTES DEL “MAGISTER ILLUMINATUS”, EL BEAT MESTRE RAMON LLULL DE MALLORQUES.
Nota de s’Administrador: És de veure com tots es grans intel·lectuals balears fan menció a s’OBRA CULTURAL BALEAR quan se refereixen al pancatalanisme. Si no fos per ses substancioses subvencions de sa Generalitat i dets acollonats politics d’aquí, s’OCB no pintaria res de res de res.
A la festa de s’Estandard Aragonés del 31 de Decembre hi ha molta més gent barcelonina venguda en vaixell que mallorquins. Crec que aixó és certificable: basta amb demanar es passatges de ses companyies navieres per aquestes fetxes.
En poques paraules vull recolçar sa feinada de n’Antoni Cantarellas amb defènsa d’es mallorquí i de sa nostra identitat, que es pancatalanistas sempentejen tant fort, amb ses ajudes de sa Generalitat i, per afegitó, amb sos nostros dotbés. Sé que en Cantarellas i altres com ell, mai recularàn devant s’agressió des català estándar, que és més parillós avui per sa nostra llengo, en pocs anys, que ahir ho va esser es castellà amb cinc-cents.
Miquel Nigorra Oliver. Calvià
- – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - – - -
Nota de s’administrador: En Miquel Nigorra, President des “Banc de Crèdit Balear” i ferm amant i promotor de sa nostra identitat Balear, magnífic columnista i escriptor («Miquel Nigorra Oliver, arrels, branques i fruits», entre d’altres llibres), és President així mateix de sa Federació Balear de Golf, Registrador de sa Propietat, i membre des “Grup Ramon Llull”. A sa seva interessantísima biografia, se fa ressó des seus contactes amb un altre banquer´, un banquer pol·lèmic conegut com “Es darrer pirata del Mediterrani”: En Verga, Don Joan March. Sa premsa va qualificar Don Miquel com “es nostro Banquer por excel·lencia que ha desembarcat en es nostro Sg XXI… homo cult, sens dubta intel·ligent, i com, no triunfador.. condret banquer mallorquí sense trampa ni cartó”.
Gràcies Don Miquel, és un honor rebre aquests inmerescuts elogis de part d’un ferm mallorquinista com vosté. No oblidi que hi ha més com jo (aquí, al menú de sa dreta s’anuncien: amb s’inminet remodelació estética des Blog, per fer-ho més funcional i manco embullat, clicant demunt, podrà coneixer altres puestos Webs de gent magnifica), i que ses grans fonts d’inspiració d’aquest servidor han estat gent periodista de raça com Don Toni Alemany o Don Romàn Piña Homs.
D’altre banda, tenc entés que vosté (que escriu molt be, guard un parell d’articles seus), va publicar un llibre recopilatori, i tenc molt d’interés en adquirir-lo (al igual que es darrers d’el Dr.Piña i d’en Romàn “Junior”).
Ben cordialment:
Antoni Cantarellas.
Volgut Toni:
He pogut dedicar es meu temps a navegar p’es teu Blog. No me cap es menor dubte, de que ets un autèntic lluitador sempre cercant es sentit, ses paraules entre-línies de tota noticia.
Toni, continua caminant, no deixis que ses circumstàncies (sempre passatgeres), ni que ses percepcions que ets altres poguem tenir de tú, ni ses “arpades” que la vida te va donant te condicionin: En tot cas has de aprendre de totes elles i, com canta en “Lluis Llach” en es seu “Viatge a Ítaca”… “Més lluny… més lluny del avui que ara ens encadena…”. Admir es teu compromís, es teu treball i esforç.
T’anim a continuar creixent per de dins, que continuis sondejant es misteris i pugas obrir ses teves portes al transcendent: No oblides que a sa legítima recerca d’allò genuí, de lo propi, de lo nostro… sempre li ha d’acompanyar el sentit de pertinença a lo universal (que no és incompatible).
Isabel Allende en la seva última novel•la “La Isla bajo el mar” podem llegir: “…perquè segons ell no cal ser de la mateixa sang ni de la mateixa tribu per a ser de la mateixa família” (p. 54).
Gràcies per tanta informació, per tantes possibilitats per a reflexionar sobre “allò humà i allò diví” com mos oferix es teu Blog.
Rafel Mates.
- – - – - – - – - – - – - – - -
Nota de s’Administrador. Don H. Rafel Mates (“Rafa”) és germá de s’ordre dels Lasal·lians, qualque cosa més que un simple Religiós Educador. Oficialment és es Responsable Provincial dels Germans de La Salle i President de la Confederació de Religiosos i Religioses de sa Comunitat Valenciana, si be ell es mallorquí, i ben mallorquí. Per lo que tenc entés és o cap o vocal de sa responsabilitat de totes ses institucions didàctiques (col·legis) de “La Salle” en tota Espanya. Tot i ser Lassallista, l’honora sa seva modestia franciscana. Amén.
Volgut Rafel:
M’honeres, venguent de qui ve, ses teves inmerescudes paraules. No vull que me beatifiquin. Som un pecador, peró també és vera que quan he fet un pecat venial, me don s’absolució (previ analisis de consciencia i persignant-me: és tot lo que se fer, i és inclús inconseqüent amb ses meves idees racionalistes positivistes, peró així i tot ho faig, i en haver-ho fet, me sent alliurat).
Hem de parlar de teologia (tema que m’encisa, i també, perqué no, de dones: tu hauràs fet un vots, peró se que no ets cego. Jo no m’he compromés amb cap institució).
No compreng com -aixó és també una paradoxa- tots es meus amics religiosos són rotjos, esquerrans, “rojerras”. No t’acus d’aixó, parl d’altres mossens, frares i bisbes. M’agrada més conversar amb tu perqué ets un homo de mon. No passis ànsia en es sentit de que jo puga o no puga pensar en “Lo Trascendent”.
Inclús un agnostic (condret) participa d’una personal dimensió espiritual, al manco considerant-se part de sa naturaletza, és a dir, en termes vostros, de La Creació. És molt, molt més lo que mos uneix de lo que mos separa. Duc una creu en es pit, i només me la podràn llevar com estiga mort. Supós que aixó te pot donar qualque pista sobre ses meves creences.
Si me reafirmes de veres en elles, voldría ser “rebatiat” a un torrent mallorquí. I ja sabría a qui triar per sa ceremonia.
Sempre és una marevellosa experiencia conversar amb tu.
Me dius que seguesca es meu camí: D’acord, procuraré no desviar-me, peró te preg que tu continuis amb so teu.
Atemptament, es teu amic:
Toni.
Es Velar. Mallorca.
Toni, estas d’enhorabona amb sa marxa d’aquest Bloc, no te res que veure en so Fòrum Mallorqui den Vicente, no només per ses entrades que tens, si no per sa seriedad i pes personatges que participen sense amagar-se darrere d’un Nik.
Com te vaig dir en un privat es dia 28 passat, em varen operar des menisco i es lligaments que estaven molt gastats, gràcies a déu m’estic recuperant molt millor que quan em van operar s’altre, fa uns quatre anys.
Te faig aquest comentari perquè uns dies abans de s’operació, en Román Piña Homs, em va fer arribar una invitació per es dia 29 per sa presentació de ses seves memòries, titulat “De los pasados dias” com jo no i vaig porer anar, només va assistir sa meva dona. Quan sa meva dona va torna no podia donar crèdit a lo que va passar, es pròleg des llibre el va escriure un catalanista, un catedràtic de sa UIB Jaume Sureda Negre, i es comentaris des final s’escriptora Carme Riera, però això no va ser tot, es que va presenta s’acte va ser en Ramon Aguiló ex alcalde de Palma.
Sa meva dona no sa podia atura de riure, que en Roman cercas com col.laboradors ni més ni pus que es seus adversaris polítics, en Ramon Aguiló, li va estar donant canya durant una hora rodona pero en Román no sa va inmuta, fins que li va suggerir que acabés, no perquè fos pesat, ja que segons em compte sa meva dona, va estar molt divertit, sinó perquè a nes local de sa Funadación Sa Nostra, hi havia més de la meitat de sa gent de dreta i molte era major. Després van intervenir Antoni Roig professor jubilat de la UIB, Antonio Alemany de El Mundo i es Ferrer en Román Piña.
Lo més interessant és que no hi va haver es més mínim enfrontament, ni entre es tertulians que cada un va exposar es seu punt de vista sobre es llibre, amb total llibertat i respecte, fins i tot es públic, va aplaudir amb so mateix entusiasme tant a ses critiques com a ses alabanses, tots varen estar a s’altura de ses circunstancias. Y en Román Piña, una vegada més, va donar mostres des seu tarannà liberal respectant ses idees des altres, ell volia fer una crida a sa concòrdia entre tots i ho va aconseguir.
P.D. Hi havia una nodrida assistència de grans personatges que no sa varen voler perdre s’esdeveniment, un des que millor s’ho va pasar va ser es nostro bisbe Mons. Jesús Murgui, que no podia deixar de riure per ses ocurrències des tertulians. Però alerta, no només va de berbas es llibre, sinó que entre i entre diu veritats com a punys, si encare no a l’hou comprad el vos recoman, nomes val 30 euros.
Hola. Lo que me dius me fa agafar ràbia, perrque veig que sa cosa va estar molt be: El pròpi Romàn m’havia enviat una convidació, i el vaig haver de cridar per disculpar-me, m’havia agafat una espéci de virus estomacal. Com preveia, hallà hagués pogut veure totes aquestes persones, com en Toni Alemany, que fa temps que no sé res d’ell. I en Ramón Aguiló, qui fou batle, és un tipo que escriu molt be i mai fou gaire catalanista.
Esper que te recuperis prest de s’artroscopia. Com te vaig dir, jo ja en duc 3 i no tenc cap problema en es genolls.
Una aferrada.
Artà-Mallorca ha canviat sa seva URL per http://barruguets.blogspot.com
Atentament