HOMENATGE A SA PÀTRIA -A sa Pàtria- (Poema)

A SA NOSTRA PÀTRIA

Per Antoni Cantarellas

Formentor fins Formentera,

de Dragonera a Mahó,

fer girar una passetja

és s’arrel des nostro honor (1)

Pàtria de dones hermoses

illes d’or d’homos valents,

¡Som Vell Regne de Mallorques,

que malferen es Dolents!.

Llevant, Ponent i Gregal,

des d’es Xaloc al Mestral,

de Tramuntana a Mitjorn,

Balears gaudeix son jorn.

Som legendàries Gimnnesies,

Terres de Jaume el Tercer, (2)

Monarca d’aquestes illes

i des sòl Rossellonés.

Fent front ferm sempre al corsari

i no manco as genovés,

lluitàrem contra mil moros

i contra un Rei Aragonés. (3)

Mos va malfer Catalunya,

sa que paga amb bons dobers

als seus amos d’Aragonia: (4)

¡Usurpar per creixer més!

Salats son nostros articles,

Salats com nostra Gran Mar,

no hem de mester cap filòleg

que mos dicti com xerrar.

Blava Reina Marenustrum,

lliurau-mos de tot botxí:

volen tallar com a en Yahya (5)

caps d’u poble mallorquí.

Auba primera de tot temps,

“Fiat Lux”, que et va dir Déu, (6)

d’aquell llavonces som noltros,

hereus des llum que tu tens.

Enviarem baix ses ones

a tot nou conqueridor,

hem conegut mil batalles,

ningú mos veurà de genolls.

Som aquí des de l’Aurora,

des d’u Principi lo Temps,

Talaiots també Navetes

¡Som Legendàris Foners!

Qui legeixint aquesta història

passi d’alt nostros honors,

de la de Lluch ha de rebre

Llamps i Trons i Cap-Fiblons.

Pos punt amb sa Profecía

que va dir Nostro Senyor:

Mallorca ha d’alçar Cap un Dia (7)

tornant a ser sa que fou,

Alçau ses Atxes Gimnesies: (8)

QUATRE ILLES i UN SOL COR.

Antoni Cantarellas-Moncadas i Pascual, Dedicat als bons Balears i al Sr. Carod-Rovira

(*1): Pes fet de defensar-mos amb passetejes (fones), “Bale-ya-roh” és es nom que mos varen posar es fenicis. Vol dir “mestres en s’art de tirar pedres” (es a dir: Foners). Cecilio Metelo va recuperar, adaptant-la al llatí, s’etimologia original (“Baliares”). Es fet de defensar-mos amb passetjes va ser s’arrel etimològica des nom que avui tenim, i a més, de sa nostra emprenta a s’història: es foners varen lluitar tant amb Roma com contra Roma (a ses ordres de n’Annibal, es cabdil Balear-Cartaginés -va neixer a Balears-). “Plinio es vell” ho esplica molt be, donant fe de que es cartaginés va nèixer a Cabrera i es seu germà, es General “Magó”, a Menorca, a un lloc que des de llavonces du es nom de “Mahó”, am sa grafía “H” intercalada. Ni es topònims ni es llinatges s’haurien de baratar en nom d’una llengua comú que se dicta des de Barcelona.

(*2): En aquesta composicó s’ha triat es Rei de nostra Monarquía Privativa i absolutament Sobirana, en Jaume III, anomenat “Es temerari”, per l’amor que li profesaven es seu subdits i perqué va venir, valentment a sa vanguàrdia mateixa des seu exercit, per alliberar nostro Regne usurpat amb finaçament de ses corts catalanes per un Rei aragonés. Cada aniversari des seu assessinat a sa Batalla de Lluchmajor, cents de mallorquins li ofrenen flors i alcen ses senyeres autèntiques del Regne de Mallorques, tribarrades, allà a on un obelisc rememora a nostro Senyor, nostro darrer Rei Governant (hi va haver més a s’exili).

(*3): Aquí fa justament referència a Pere l’Usurpador, Rei d’Aragó i amo de catalans, amb es qual se va enfrontar nostro Rei En Jaume III. Tanmateix, vàrem mantenir sa Dignitat de Regne fins s’Edat Moderna, amb tots es Privilegis.

(*4): ”Aragonia”: Licència poètica per referirse a ses terres d’Aragó. Tanmateix surt escrit talment a documents molt antics.

(*5): Abu Yahya, darrer Walí d’Al Maûrqa, torturat i assassinat pes conqueridors.

(*6): La Creació, segons la Biblia, comença amb aquestes paraules, suposadament ses primeres que diu Déu: “Fiat Lux” (“que es faci la llum”).

(*7): Pes feels a sa Causa d’alliberar Balears de tota imposició forana i per tal de mantenir sa nostra sobirania i identitat pròpia (i amenaçada), es substantiu “dia”, al no referir-se a un “dia” en general, sinó a un de molt concret i assenyalat, s’ha escrit començant en maiúscula per tractar-se d’una fita històrica, un Dia que ha de venir.

(*8): S’expressió popular “¡Endevant ses Atxes!”, és es crit de Guerra Mallorquí. Convé assenyalar que “Atxes” no són “Destrals”, cosa que molta gent no sap (són un tipo d’espelmes que se trauen a ses processions de Pasco).

Toni Cantarellas

~ por Antoni en 4 Mayo 2009.