HOMENATGE A AL MUYÛRQA -Abu Yahya- (Poema de Ll. Vidal)

“EVOCACIÓ D’ABU YAHYA, DARRER WALI MUSULMÀ DE MALLORCA”

Pe’n Llorenç Vidal

¡Què en serà de ma Mayurqa

quan arribin es cristians,

si ses naus d’Aragó vénen

carregades de soldats,

catalans i aragonesos

i cavallers occitans,

reforçats per mercenaris

des regnes continentals! *(1)

¡Què en serà de ma Mayurqa,

que ara és país de pau

baix el arc del cel benigne

de la fe des musulmans.

Aquí vivim en concòrdia

es mallorquins vells d’antany *(2)

i es mallorquins venguts d’Àfrica

com un poble de germans,

units en sa tolerància

i creences de l’Islam!

¡Què en serà de ma Mayurqa

ara que ja han arribat

i que assetgen Bab-el-Kòfol: *(3)

¡la volen enderrocar!

per entrar dins sa medina

aquests nssara forans. *(4)

Així pensava Abu Yahya,

nostàlgic al seu palau

mirant des de s’Almudaina

el més bell de tots els mars.

 

Llorenç Vidal

• (1) Occitans, Aragonesos, Mercenaris d’un munt de contrades, i també catalans… Sa conquesta és atribuïda, fent justicia a s’Historia, al Regne d’Aragó. Jaume I era Rei d’Aragó i feel entusiasta des futur Regne Espanyol (conquistant es Regne de Murcia per regalar-lo al Rei Alfonç X “El Savi”, i tenint Aragó com a territori vassall seu, es comtats de Catalunya, sortida natural des Regne aragonés a la mar).A més, com se veu a tot es poema (feel al rigor històric, s’invasió és “aragonesa”, no “catalana”.

• (2) Encara ara, està arrelada dins des poble mallorquí, que manté es seu substracte mossarab, sa contra es forans o “forasters”, des cuals formen categoria diferenciada es catalans. Es popular es dit pagès: “Català: si no te l’ha feta, te la ferà”.

• (3) Bab-el- Kòfol: Porta de les murades de Palma per on entraren ses hosts del Rei En Jaume

• (4) Tenim evidències claríssimes de que es musulmans varen conviure en pau amb es cristians hereus d’es legat llatí d’en Quinto Cecilio Metelo (123 A.C.), mallorquíns presents des de l’Auba dels temps, hereus a la vegada dets antics foners que donaren nom a nostra Pàtria, i que conservaven ses seves basíliques, es seu romanç derivat des llatí, ses seves costums i es seus llinatges. Es moros, genèricament, se referien a ells com “Arroms”, que en sa seva llengua vol dir “provenents des romans” (per supost, també amb mallorquíns de raça jueva, que després de sa conquesta passarien a ser lo que denominam “xuetes” -conversos al cristianisme-). Es llinatge “Arrom” és privatiu de Mallorca i encara molt comú (a l’igual que són comuns es llinatges derivats des nostro legat mussulmà (Alomar, Bennassar, Albertí, Bibiloni, Mesquida, Homar, etc, etc), preciosa herència omnipresent a Mallorca tant a sa toponimia com a s’arquitectura, folklore, etc. (Veure, per exemple, s’estudi “¿Existe una identidad mozárabe?” Historia, lengua y cultura de los cristianos de al-Andalus (siglos IX-XII). Estudis reunits per Cyrille Aillet, Mayte Penelas i Pilippe Roisse. Madrid, 2008 -ets rossellonessos sempre m’han ajudat molt. Allà es balears sóm molt benvinguts-)

 

PD: Abu Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran at-Tinmalali (ا بو يحي محمد بن علي) fou es darrer Rei del Regne d’Al Mayûrqa, anomenat walí el 1209, fins poc després des seu assassinat díes després de 1229. Governà, amb germanor amb es natius naturals de ses Illes, cristians post-romans, gent motzabitzabersada i es mil·lenaris jueus, just 20 anys. Ses Basíliques propies de sa doniminació islàmica encara se mantenen en peu, a l’igual que tots es topònims i no pocs llinatges que donen fe d’aquell vertader Regne de la Mar (aleshores molt més civilitzat i piadós que es fonamentalistes cristians de s’època, en continu esperit de “Cruada” per manllevar ses terres als “moros”. A Jerusalem, a Córdoba i a Medina Mayûrca -Palma, de ses primeres en caure en es contexte de “sa Reconquesta” d’Espanya, que partí de ses Comunitats Autónomes que ara demanen s’Independència respecte a Espanya-).

En es “Llibre dels Feyts -Crónica oficial de sa Conquesta de 1229-, es Cronista des Conqueridor, que escriu al dictat, se jacta de sa gran escabetxina entre es gentils, però a sa recuperada versió d’un supervivent de s’Invasió segón ets aniquilats (que resistiren uns quants d’anys replegats a sa serra de Tramontana, a prop de Pollença), se diu, en es to habital de sa Crónica, d’angonia i nostàlgia, peró exent d’odi, entre altres coses, aixó:

 

 

“No existeixen entre ses dues religions cap antagonisme, i malànima és tot aquell amb qui mos trobam i és renuent a acceptar-lo”

 

KITÂB TÂ’RIH MAYÛRCA – Ibn ‘Almîra Al- Mahzûmî

(Crònica Àrab de sa Conquesta de Mallorca, Edició d’en Muhammad Ben Ma’Mar, pàg.112)

 

NOTA: RESULTA BEN CORIÓS QUE PER DIR LO MATEIX, ES MALLORQUÍ RAMÓN LLULL FOS QÜALIFICAT D’HERETGIA PES GRAN INQUISIDOR DE L’ESGLESIA CATALANA, ES DOMINIC NICOLAU D’AYMERICH, RAÓ PER SA QUAL ES BEAT MALLORQUÍ VA JURAR NO TREPITJAR EN SA VIDA TERRES CATALANES. QUEDA CLAR QUE PER LLEVONCES, S’ANÀLEC A S’ACTUAL “AL-QAEDA” EREN ES CRISTIANS, I QUE ES CIVILITZATS, EREN ES MUSSULMANS, A QUI DEBEM TANTES I TANTES COSES (COM ÉS -ENTRE D’ALTRES- TOTA S’HERÈNCIA DE GRÈCIA, TRADUÏDA PER ELLS)

 

 

~ por Antoni en 4 Mayo 2009.